ELS COMPROMISOS ÉS CONVERTEIXEN EN DEURES!

Ja torno a ser amb vosaltres!

Quan decideixes implicar la teva vida per treballar pel benestar dels altres, aquesta decisió es converteix en un compromís i un deute alhora.

Això és el que faig, atendre a les persones que em demanen ajut, tirar endavant nous projectes, treballar de valent per millorar els serveis que hi ha... tot això pensant en un sol objectiu: millorar la vida de les persones.

Però continuament m'emvolta una sensació d'impotència quan veig coses i situacions al meu voltant que només necessiten VOLUNTAT, voluntat de solventar-les pels conveïns i no tinc competències per poder actuar.

Exemples:

A la Plaça Sant Antoni, fa molts mesos que manca un tros de varana de protecció que salva un desnivell de quasi 3 metres. Tant costa encarregar-ne una de nova i instal·lar-la?

Afortunadament tots els nens ja han estrenat el nou edifici de l'escola. Des del setembre no hi ha alumnes a Les Peces, però continuen instal·lades les senyals de prohibit aparcar per gir de bus en la confluència del carrer Girona i 11 de setembre. Falta de revisar la nova situació, no?

Fa temps que vaig demanar a l'Ajuntament la neteja (principalment d'herbam) del parc de Sant Jordi a les Peces. La contesta va ser que hi ha un problema de recollida d'aigües pluvials i que tenen previst fer un projecte per solventar el problema. Algú em pot explicar què té a veure aquest problema amb que es netegi SOVINT el parc?. I si són conscients que hi ha aquest problema, per què no l'han resolt en aquests 8 anys que han estat governant? és temps suficient, no?

I així podríem escriure més i més exemples. Per altra banda no dubteu que, de tant en tant, us en vagi explicant els més insòlits!

Salut!

QUÈ LI ESTÀ PASSANT A ALBINYANA?

Així és. O li falla el motor o se li acaben les piles!!!!. Bé, més ben dit són les persones responsables i representants del municipi les que fallen.

Us recordeu de l’activitat frenètica dels dies abans de les eleccions?. Un cop passades, s’acabat!! el ritme ja s’aturat!

Comparteixo l’opinió d’aquells que malfien dels governs que cauen en aquesta inèrcia.

La vida d’un poble continua al mateix ritme passi el que passi i així és com hauria de ser sempre: l’activitat de treball a de ser CONSTANT i CONTINUADA.

On es veu més clarament el resultat d’aquest mal vici és en els espais públics. Aquests zones són això, espais PÚBLICS, és a dir espais perquè els veïns els puguin gaudir. En el cas dels parcs i les zones verdes, es podrien considerar els jardins comuns de tots els veïns.

Tot bé patrimonial del municipi (espais verds, camins, edificis, mobiliari urbà...) necessita un acurat manteniment. Els responsables del seu estat i manteniment és L’AJUNTAMENT.

El que em sobta és que després de tants anys a l’oposició i ara governant, els actuals responsables no compleixin amb les seves responsabilitats.

I s’ha de tenir present que:

1- Qui es presenta a les eleccions ho fa de manera lliure, sense que ningú li obligui a fer-ho, i sap que, el que li espera és treball a fer durant 4 anys.

2- Se suposa que ha de tenir una inquietud per fer del seu poble un lloc que millori dia a dia, i això vol dir treballar pel poble. Evidentment això porta implícit que l’estimis. (això costa poc dir-ho, per tant s’ha de demostrar!)

3- Aquest treball a de ser constant i aplicar les millores que calguin perquè els resultats siguin cada cop més eficients i estalviant tot el possible els diners públics.

4- L’objectiu permanent ha de ser oferir als veïns i veïnes uns serveis de qualitat.

5- Quan es treballa pel municipi s’entén que és en tot el terme per igual. No pot ser que es tingui més miraments per alguns nuclis simplement perquè hi ha més electors. La responsabilitat d’un govern s’estén a tot el terme per igual.

6- En cap moment s’han de fer les coses esperant recompenses a canvi o per interès propi (sigui electoral o lucratiu).Tot l’esforç emprat en millorar el municipi ha de ser amb un únic interès: el benestar dels veïns.

El fet de fer aquesta reflexió per escrit, per donar-vos constància del què ja és obvi, té un clar objectiu: QUE VALOREU PER VOSALTRES MATEIXOS SI AQUESTS PRINCIPIS TAN CLARS ELS VEIEU REFLECTITS EN LA GESTIÓ MUNICIPAL DEL NOSTRE POBLE, I SOBRETOT SI ES VEU REFLECTIT ARREU DEL MUNICIPI.

Així és com pensem la gent del PSC d’Albinyana

Personalment crec que hi ha molt a canviar i molt per millorar, i el més angoixant de tot és la impotència de no poder fer res per fer aquesta millora una realitat.

Vicepresident de la Diputació, alcalde per enlloc.

Els petits detalls, acostumen a passar desapercebuts per tots, però sempre he pensat que a través d'aquests elements pots formar-te una idea bastant aproximada d'una persona. Això us ho explico perquè el passat dimarts vaig assistir a una reunió convocada pel Consell Comarcal del Baix Penedès, centrada bàsicament amb el tema del conegut LOGIS PENEDÈS. En el torn de preguntes, cada persona es presentava dient el seu nom i el càrrec que ostentava... La meva sorpresa va venir quan l'alcalde d'Albinyana, es va presentar dient que era el Quim Nin, vicepresident de la Diputació de Tarragona.

Una prova més que ens demostra el poc interès que té l'alcalde dAlbinyana vers el seu municipi. En comptes de mostrar-se orgullos de ser el màxim representant d'Albinyana, ell va oblidar aquest càrrec, i es va presentar com a vicepresident de la Diputació de Tarragona, tots sabem el protagonisme del qual sempre fa gala l'alcalde albinyanenc, potser Albinyana se li està quedant petita???

Sincerament, he de reconèixer que em va saber molt greu aquest fet, potser pensareu que es tracta d'una bestiesa però crec que ens demostra molt bé quin es el taranna de l'alcalde del nostre municipi, utlitzant Albinyana com a trampolí per les seves creixents i expansives aspiracions polítiques. No és cap novetat, en l'anterior legisltaura ja es passava els dies a Tarragona i pel que podem veure, aquesta nove legislatura continuem amb la mateixa pràctica. La conseqüència d'aquest fet la paguem tots els albinyanencs i les albinyanenques ja que el nostre municipi es troba completament abandonat i la gestió del dia a dia, brilla per la seva absència.

LES MANCANCES DEL CEIP JOAN PERUCHO EN AUGMENT.

L’escola del poble té greus problemes en tots els sentits. I no podem ignorar que és la única escola que tenim. És la nostra escola, la de tots.

L’Ajuntament no aporta solucions eficients als problemes que li planteja el Consell Escolar.

El principal problema: no hi ha conserge ni el volen contractar. I el que no acaben d’entendre és que no només té la funció d’obrir i tancar la porta durant les hores lectives, desconeixen o no volen conèixer que aquesta figura, dins la comunitat educativa té un ampli ventall de funcions, l’objectiu de les quals és donar resposta immediata a les necessitats del centre, dels alumnes i del professorat.

D’altra banda, en la part que ja està en funcionament del nou edifici, hi ha una cuina totalment equipada per fer el menjar en el mateix centre. Només calen els cuiners/es que la facin funcionar.

Des de principis de curs hi ha un nombre important d’alumnes que utilitzen el servei de menjador, els quals estan menjant amb sistema de càtering. A què s’està esperant per millorar la qualitat del servei? Tenen tota la instal·lació a punt per fer-ho, simplement han de contractar els treballadors per fer-la funcionar.

Un altre aspecte important: des del mateix moment en què la Generalitat contracta l’empresa que ha construït l’edifici, l’Ajuntament sabia les obligacions a què estava compromès segons contracte firmat amb el Departament d’Educació:

- Facilitar tot tipus de subministrament a l’edifici (elèctricitat, aigua, connexions a la xarxa de clavegueram, telèfon, gas...)
- Facilitar l’accés rodat per a vehicles.
- Facilitar els accessos a l’edifici des del carrer sense barreres arquitectòniques i amb passos especials per minusvàlids

De tots aquest compromisos tot i contraure’ls des del 2006, ha arribat l’inici de curs al setembre de 2007 i no han estat previstos, de tal manera que s’ha hagut de llogar un generador per tenir electricitat, no s’han connectat els desaigües de residuals a la xarxa municipal, no hi ha telèfon.... No han tingut prou temps de contractar els serveis amb les companyies en quasi be 2 anys?? Queda ben clar la manca d’interès i la poca eficiència per part de l’Ajuntament.

Pel que té a veure amb el funcionament diari de l’escola:

Des de fa ben poc la nostra escola formava part d’una ZER (escoles rurals) la qual la integraven dues escoles més. Aquestes tres escoles compartien material educatiu i el professorat d’especialitats (música, anglès i educació física). Ara, fa poc més d’un curs, ja som una escola autònoma amb els professors d’aquestes especialitats exclusivament per la nostra escola. Però i el material??? Això no ho tenim i és evident que des d’un Ajuntament se sap que el creixement implica més inversió en els serveis municipals. Un d’aquest serveis és l’ensenyament a primària o dit d’una altra manera el CEIP Joan Perucho, el qual depèn dels diners dels pares per invertir en material educatiu.

Quan ha comprat l’Ajuntament material d’educació física? MAI. Quan han comprat material audiovisual per anglès? MAI. Quan han comprat instruments i material per música? MAI.

Crec que queda ben demostrat la poca importància que té l’educació dels nois i noies del nostre poble per l’alcalde i el seu equip.

Personalment crec que la inversió s’ha de fer per al futur, i el futur son els nostres joves. Aquí hi ha futur?? Si no tenim ni present, com hem de tenir futur!!!

Últimament les notícies ens fan arribar la realitat d’un país al que no s’ha fent les millores i inversions per escaients per adequar-lo als temps actuals d’una forma CONSTANT, de tal manera que ara tot comença a petar!

Hi ha gent que per altra banda gaudeix de veure com la societat en comença a estar tipa de tot aquest seguit d’esdeveniments que els afecten directament, i se’n frega les mans com a voltors revolant damunt d’un cadàver.

No crec que, precisament aquesta gent, es puguin sentir orgullosos de dir que són els defensors de la terra, que només ells són els autèntics, “els pura raça ...” , els únics que pateixen de debò pel país i utilitzen aquests fets per fer-los veure encara més caòtics, presentant-se finalment com els grans salvadors (a l’estil Robin Hood).

Els responsables de vetllar per la societat a la que representen han de tenir la capacitat d’observar els canvis que aquesta va efectuant i fins i tot preveure els que efectuarà i de quina forma es veuran repercutits en la qualitat de vida (objectiu principal de qualsevol persona que, teòricament, es tingui per “polític”) i sobre tot RECONEIXER els errors comesos, la pèrdua d’oportunitats per aconseguir quelcom millor per la seva gent, la falta de respostes...

Les meves aspiracions no passen més enllà del meu poble . Em quedo amb el que m’és més proper, i el meu únic objectiu és vetllar perquè els meus veïns tinguin millors serveis i de millor qualitat.

Per això em sorprèn que algú tingui la barra d’opinar i més concretament CRITICAR l’estat de Catalunya, quan al seu poble les famílies tenen talls de subministrament d’aigua potable durant dies.

I el motiu no és pas restriccions per la sequera. Segons els veïns afectats que han hagut d’investigar què passava, el problema ve donat per la bomba del pou que s’ha espatllat a Bonaterra II.

El que és increïble és que al 2007 un Ajuntament no tingui l’agilitat i els mecanismes per substituir una bomba per una altre mentre aquesta es repara.

NO VULL NI PENSAR QUE HAURIA SUCCEÏT SI AIXÒ HAGUÉS PASSAT A BARCELONA!!!!!

Per tant, més valdria que es procurés tenir els serveis bàsics de casa en condicions abans de opinar sobre els del Catalunya. Els veïns d’Albinyana ens mereixem uns serveis bàsics de qualitat!!!!

Una festa major polèmica... però amb motiu!

Són moltes les qüestions que aquest estiu han tingut lloc i totes elles amb gran interès que mereixerien un acurat comentari. Ara, no pretenc actualitzar el blog cercant notícies anteriors però voldria comentar una qüestió que encara cueja per Albinyana.

El títol d’aquest article dóna moltes pistes perquè dissortadament la festa major d’Albinyana ha estat notícia per la polèmica. Sí, així és. Tot i que algú podria pensar que la Festa Major queda molt lluny perquè ja la tenim passada crec no podem fer veure com si no hagués passat res i convé analitzar i estudiar de prop per què s’origina aquest polèmica tot i que l’opció més fàcil sigui passar pàgina. Aprofitant aquest espai vull fer-vos coneixedors de les meves reflexions.

Normalment la Festa Major d’un poble (la d’Albinyana en aquest cas) és una festivitat esperada durant tot l’any, on hom té una predisposició a passar-ho d’allò més bé i gaudir de la festa.

Però en la d’aquest any ha quedat palès el malestar d’alguns albinyanencs i albinyanenques que han tingut la valentia de dir-ho sense embuts (tal com ha de ser!) i d’altres que ho han comentat en les tertúlies en els diversos actes que s’han celebrat.

Cal una reflexió. Només hi poden posar remei els responsables polítics de l’àrea de Festes, que son els legitimats per dinamitzar i aconseguir l’objectiu final: que tothom acabi la festa amb un bon regust de boca i amb ànsies de què arribi la del proper any.

Uns actes poden agradar més que d’altres, ara bé, el que ningú no pot negar és que l’expectacularitat i la novetat no són els adjectius més adients per qualificar la Festa Major d’Albinyana. Tot el contrari, cada any (tot i ser la Festa Major principal del municipi) va en decadència respecte l’any anterior.

Falta diàleg per evitar malentesos, falta que es promogui la participació amb iniciatives pròpies del veïnat, de les associacions i entitats, que NO sigui una festa EXCLUSIVA d’uns quants i al gust d’uns quants!... ÉS LA DEL POBLE.

I si hi ha símptomes de malestar és que alguna cosa no s’està fent bé. Aquí és on el bon doctor ha de demostrar si sap o no diagnosticar el que li passa al seu pacient: ALBINYANA.

EN MARXA!!!

Després d’aquest parèntesi estiuenc, torno a iniciar l’activitat amb energies renovades i moltes, moltes coses per explicar.

Crec que una de les més importants és que, tinc l’honor de formar part de l’equip de govern del Consell Comarcal del Baix Penedès, per la qual cosa i per primera vegada en la història del consell hi ha un representant d’Albinyana al govern comarcal.

Dic que és un honor, perquè és una oportunitat de poder treballar per tots vosaltres, no tant sols a nivell municipal (que ja ho faig amb les limitacions que comporta estar a l’oposició) si no que ara tinc la oportunitat de treballar per tota la comarca: El Baix Penedès.

Imatge captada el dia de la constitució del Consell Comarcal

Com a Consellera Comarcal soc la responsable de l’àrea de Joventut i de l’àrea de Consum, tot i que col·laboro en les àrees de Treball i Esports.

Ja sabeu, per tot en el que us pugui ajudar, estic a la vostra disposició.

Foto de família amb tots els conselleres i les conselleres comarcals