Dones i socialistes

D'esquerra a dreta: Cristina Carreras, Núria Segú, Manuela de Madre, Lourdes Muñoz, Mª Antònia Rossell, Núria Güell i jo mateixa

Avui m’ha arribat a les mans la imatge que encapçala aquest escrit, sincerament feia dies que l’esperava. Aquesta foto es correspon a l’acte que el PSC va organitzar per celebrar el dia de la dona treballadora, el 8 de març. Una delegació socialista del Baix Penedès no es va voler perdre la cita, concretament hi vam assistir la Cristina Carreras, la MªAntònia Rossell, la Núria Güell i jo mateixa. A més, aprofitant l’avinentesa ens vam aplegar més de 100 candidates a les alcaldies del diversos municipis de Catalunya per celebrar aquesta jornada.

La vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, va dur a terme una lúcida intervenció de la qual desitjaria destacar aquesta impactant reflexió: “El PSC és el partit de les dones perquè som les dones les que apostem pel PSC, per un partit que ho té tot: és feminista, és ecologista, és municipalista i és integrador”.

No hem d’oblidar que a Catalunya només hi ha un 10% d´alcaldesses i aquesta és una realitat que cal canviar. Fa anys que des del PSC treballem activament perquè les dones es sumin al projecte socialista. La Secretària de la Dona del PSC, Lourdes Muñoz, ens va recordar que mentre que CiU només té un 7´5% de les seves alcaldies liderades per dones, al PSC aquest percentatge s´eleva fins el 15´4%.

A més, si ens traslladem a la nostra comarca, el Baix Penedès, el PSC compta amb 5 de dones al capdavant de l’alcaldia dels següents municipis: El Vendrell amb l’Helena Arribas, Santa Oliva amb la Cristina Carreras, Llorenç del Penedès amb la Mª Antònia Rossell, el Montmell amb l’Imma Costa i Cunit amb la Dolors Carreres. En canvi, Convergència i Unió demostra un desinterès total vers les polítiques dirigides al foment de la igualtat perquè tan sols té una alcaldessa de la seva formació política en el conjunt de tota la comarca.

Simplement, voluntat

Tot sovint, els mitjans de comunicació, ens adrecen missatges per tal de fomentar el respecte al medi ambient, missatges que normalment formen part de campanyes de sensibilització dirigides a la població.

És evident que TOTS els governs, uns més sensibles que d’altres, estan d’acord que el tema de la conservació i millora del medi ambient és un tema difícil de resoldre ja que per obtenir resultats satisfactoris cal una implicació de la població.

Ara bé, potser caldria que abans de pretendre que la població s’impliqui amb el dia a dia, els governants siguin els primers a estar convençuts del que es vol aconseguir i ser els primers, des de l’Administració on governen, a donar exemple.

M’explicaré: en un poble com el nostre, a petita escala, em pregunto quines actuacions s’han fet per fomentar la recollida selectiva. Quines xerrades informatives? Quina inversió en material adient per facilitar a tothom la possibilitat de fer recollida selectiva? Quins incentius s’han adoptat per reconduir els mals hàbits que només ens donen un entorn del municipi brut i descuidat? Quina vigilància per evitar que gent d’altres municipis utilitzin els torrents i boscos d’Albinyana com abocadors comarcals? ... CAP i tot això ÈS COMPETÈNCIA DE L’ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERA AL CIUTADÀ: L’AJUNTAMENT.

No s’entén que la gent que SÍ està sensibilitzada i vol contribuir en un municipi millor i més ric pel que fa al seu entorn, el qual és patrimoni de tots, no tingui les eines i serveis necessaris per poder-ho fer. És més, és inaudit que un Ajuntament d’un municipi com Albinyana, envoltada de boscos (cosa que envegen d’altres) es permeti tenir abocaments incontrolats com a bolets, no faci ni el gest de demanar subvencions per franges de protecció contra incendis, que sigui notícia als diaris com a un dels pocs municipis sense Pla d’autoprotecció contra incendis (EL PAÍS), tot i que està declarat com a municipi amb alt risc d’incendi.

Hi ha molta feina a fer, només cal més VOLUNTAT, cosa que està ben clar que als nostres governants els hi manca. Però això ben aviat es podrà corregir en benefici de tots i sobre tot del nostre poble!

LES PERSONES, UNA PRIORITAT DEL SENYOR ALCALDE? ROTUNDAMENT NO!

El passat mes d’agost, tot Catalunya va poder veure per TV3 que Albinyana era notícia, i no pas per motius dels que ens podríem sentir orgullosos, tot al contrari, un cop més el desgovern que patim les persones que residim al municipi ha estat la causa de què fos prou important i interessant com per sortir al noticiari de Televisió de Catalunya.

Això és, principalment, la causa que va motivar als periodistes de televisió així com els diaris provincials i comarcals, de fer públic aquest succés: La desídia d’un Ajuntament que davant la queixa de varis veïns des de l’any 2004 encara no ha esta capaç d’actuar per eliminar una invasió de rates.

Seguretat per a les persones, risc per a la salut... tot això son motius prou importants per a què un alcalde actuï amb la celeritat que el tema requereix i evitar els perills que adults i nens petits, com és en aquest cas, puguin arribar a ser causa d’accidents no desitjats per ningú, dels quals un cop soferts tothom es lamentaria per no haver actuat abans.

I és que el més greu de tot no són les rates, és la no intervenció conscient de qui té la plena competència i el deure d’actuar en aquests casos: L’ALCALDE.

Han estat molts els escrits que les famílies afectades directament han enviat a l’Ajuntament, així com converses personals amb l’alcalde que, com sempre, acaben en bones paraules, però sense la resposta per solucionar el problema.

El PSC en la majoria de Plens que s’han celebrat hem reclamat que no es netegen les finques sense edificar, que hi ha cotxes abandonats des de fa anys al carrer, que no es netegen els carrers... Sempre hem rebut excuses tot i que son actuacions d’obligat compliment per a qualsevol Ajuntament segons estableix la normativa legal vigent. Però a Albinyana també hem de donar la nota en saltar-nos la llei!

Albinyana is different!

Últimament es parla molt de la poca credibilitat dels polítics en general, però he de reconèixer que hi ha gent, que es fan dir polítics, que amb la seva actitud estan demostrant reiteradament que darrera les bones paraules no hi ha res més que això, paraules i alhora aquests personatges contaminen, com una poma podrida dins un sac, a totes les altres persones que honestament volen treballar per la comunitat.

M’explicaré: tota persona que decideix lliurement involucrar-se en el mon de la política (i en aquest cas em refereixo a la municipal) accepta d’entrada que estem en un estat DEMOCRATIC DE DRET, es a dir que hi ha unes normes que determinen com han d’actuar les administracions, normes que serveixen per garantir una activitat transparent i facilitar l’acció tant del govern com de l’oposició.

A Albinyana no és així. Talment sembla com si no fóssim d’aquest mon. El que no s’enten és com l’alcalde d’Albinyana, Quim Nin, havent estat 12 anys a l’oposició, 8 governant, diputat a Tarragona i president de CDC a Tarragona encara no s’hagi assabentat que té unes obligacions per precepte legal: convocar Ple al seu municipi cada 3 mesos; que els expedients dels temes a debatre en el Ple o a la Junta de Govern han d’estar a Secretaria per poder ser examinats per l’oposició 48 h. abans, que si rep una convocatòria de reunió per un representant de cada partit polític del seu municipi no pot ocultar-ho i presentar-se ell sol; que els comptes municipals hi ha un termini per aprovar-los (dijous, 8 de març aprovarem els del 2005); que una despesa acordada en Junta de Govern s’ha de comptabilitzar com a tal amb la mateixa data que l’acord (no a l’exercici següent)...

La llista d’anècdotes és interminable. Ara, a les acaballes d’aquesta legislatura puc dir clarament que aquesta actitud és despòtica, quasi dictatorial, tal ment quan ho explico costa de creure perquè més aviat recorda un temps passat que, la majoria creiem que ja és història, no és així.

Aquests personatges són com els fantasmes del passat que utilitzen la por de la gent amb amenaces infundades, la mentida com a eina principal i s’asseguren la cadira autoritzant il·legalitats manifestes girant la cara cap un altre cantó i el resultat és un poble on impera la llei del més fort i evidentment via lliure pels amics de...

Els que reconeixem l’alt preu que va costar aconseguir la llibertat i la igualtat de tots i totes no hem de permetre que sota el paraigua de la democràcia hi pugui haver gent d’aquesta mena, gent que vol jugar però sense acceptar les normes de joc i posant en pràctica les seves, així sempre perdent els mateixos, sortim perdent tots perquè acabem sent éssers sotmesos.

Mª Jesús Sequera Garcia
Cap de llista del PSC d’Albinyana

Sopar de presentació caps de llista socialistes del Baix Penedès

Candidats i candidates amb José Montilla

Ahir vaig viure un dia amb una certa intensitat, a quarts de vuit, acudia al Vendrell per recolzar a la companya Helena Arribas ja que tenia lloc la seva presentació oficial de la mà del Martí Carnicer i el president de la Generalitat José Montilla.

Vaig quedar astorada davant la gran quantitat de persones que es trobaven presents a l’acte de presentació de la candidata a l’alcaldia del Vendrell. L’ambient d’alegria i d’optimisme que es respirava en el restaurant vendrellenc Quatre de Vuit era contagiòs.

Tanmateix, quan va acabar aquest acte la nit tot just començava perquè la gran cita del socialisme baixpenedesenc era a Calafell. Dissabte 3 de març, data escollida per dur a terme la presentació oficial dels caps de llista socialistes de tota la comarca del Baix Penedès.

Més de cinc-centes persones ens aplegàvem al polisportiu Jaume Vilamajor per sopar i conversar tranquil·lament al costat de companys i companyes que s’havien desplaçat fins el municipi calafellenc per fer-nos costat davant el gran repte que assumim tots els caps de llista dels diversos municipis de la nostra comarca.

D'esquerra a dreta, MªAntònia Rossel, Joan Sans i jo mateixa

A títol personal, voldria afegir que vaig gaudir molt intensament de la jornada d’ahir, em vaig sentir recolzada pel conjunt de persones que conformen la família socialista, des dels més veterans passant per aquells que coneixen de prop el món municipal fins arribar a l’entusiasme que em transmetien els més joves.

No obstant, no hem d’oblidar el dia a dia, el treball incessant que cal realitzar perquè són molts els aspectes que convé millorar en el nostre municipi i estem convençuts que els socialistes podrem donar resposta a totes les mancances existents al dia d’avui.