Quan decideixes implicar la teva vida per treballar pel benestar dels altres, aquesta decisió es converteix en un compromís i un deute alhora.
Això és el que faig, atendre a les persones que em demanen ajut, tirar endavant nous projectes, treballar de valent per millorar els serveis que hi ha... tot això pensant en un sol objectiu: millorar la vida de les persones.
Però continuament m'emvolta una sensació d'impotència quan veig coses i situacions al meu voltant que només necessiten VOLUNTAT, voluntat de solventar-les pels conveïns i no tinc competències per poder actuar.
Exemples:
A la Plaça Sant Antoni, fa molts mesos que manca un tros de varana de protecció que salva un desnivell de quasi 3 metres. Tant costa encarregar-ne una de nova i instal·lar-la?
Afortunadament tots els nens ja han estrenat el nou edifici de l'escola. Des del setembre no hi ha alumnes a Les Peces, però continuen instal·lades les senyals de prohibit aparcar per gir de bus en la confluència del carrer Girona i 11 de setembre. Falta de revisar la nova situació, no?
Fa temps que vaig demanar a l'Ajuntament la neteja (principalment d'herbam) del parc de Sant Jordi a les Peces. La contesta va ser que hi ha un problema de recollida d'aigües pluvials i que tenen previst fer un projecte per solventar el problema. Algú em pot explicar què té a veure aquest problema amb que es netegi SOVINT el parc?. I si són conscients que hi ha aquest problema, per què no l'han resolt en aquests 8 anys que han estat governant? és temps suficient, no?
I així podríem escriure més i més exemples. Per altra banda no dubteu que, de tant en tant, us en vagi explicant els més insòlits!
Salut!
