Vicepresident de la Diputació, alcalde per enlloc.

Els petits detalls, acostumen a passar desapercebuts per tots, però sempre he pensat que a través d'aquests elements pots formar-te una idea bastant aproximada d'una persona. Això us ho explico perquè el passat dimarts vaig assistir a una reunió convocada pel Consell Comarcal del Baix Penedès, centrada bàsicament amb el tema del conegut LOGIS PENEDÈS. En el torn de preguntes, cada persona es presentava dient el seu nom i el càrrec que ostentava... La meva sorpresa va venir quan l'alcalde d'Albinyana, es va presentar dient que era el Quim Nin, vicepresident de la Diputació de Tarragona.

Una prova més que ens demostra el poc interès que té l'alcalde dAlbinyana vers el seu municipi. En comptes de mostrar-se orgullos de ser el màxim representant d'Albinyana, ell va oblidar aquest càrrec, i es va presentar com a vicepresident de la Diputació de Tarragona, tots sabem el protagonisme del qual sempre fa gala l'alcalde albinyanenc, potser Albinyana se li està quedant petita???

Sincerament, he de reconèixer que em va saber molt greu aquest fet, potser pensareu que es tracta d'una bestiesa però crec que ens demostra molt bé quin es el taranna de l'alcalde del nostre municipi, utlitzant Albinyana com a trampolí per les seves creixents i expansives aspiracions polítiques. No és cap novetat, en l'anterior legisltaura ja es passava els dies a Tarragona i pel que podem veure, aquesta nove legislatura continuem amb la mateixa pràctica. La conseqüència d'aquest fet la paguem tots els albinyanencs i les albinyanenques ja que el nostre municipi es troba completament abandonat i la gestió del dia a dia, brilla per la seva absència.

LES MANCANCES DEL CEIP JOAN PERUCHO EN AUGMENT.

L’escola del poble té greus problemes en tots els sentits. I no podem ignorar que és la única escola que tenim. És la nostra escola, la de tots.

L’Ajuntament no aporta solucions eficients als problemes que li planteja el Consell Escolar.

El principal problema: no hi ha conserge ni el volen contractar. I el que no acaben d’entendre és que no només té la funció d’obrir i tancar la porta durant les hores lectives, desconeixen o no volen conèixer que aquesta figura, dins la comunitat educativa té un ampli ventall de funcions, l’objectiu de les quals és donar resposta immediata a les necessitats del centre, dels alumnes i del professorat.

D’altra banda, en la part que ja està en funcionament del nou edifici, hi ha una cuina totalment equipada per fer el menjar en el mateix centre. Només calen els cuiners/es que la facin funcionar.

Des de principis de curs hi ha un nombre important d’alumnes que utilitzen el servei de menjador, els quals estan menjant amb sistema de càtering. A què s’està esperant per millorar la qualitat del servei? Tenen tota la instal·lació a punt per fer-ho, simplement han de contractar els treballadors per fer-la funcionar.

Un altre aspecte important: des del mateix moment en què la Generalitat contracta l’empresa que ha construït l’edifici, l’Ajuntament sabia les obligacions a què estava compromès segons contracte firmat amb el Departament d’Educació:

- Facilitar tot tipus de subministrament a l’edifici (elèctricitat, aigua, connexions a la xarxa de clavegueram, telèfon, gas...)
- Facilitar l’accés rodat per a vehicles.
- Facilitar els accessos a l’edifici des del carrer sense barreres arquitectòniques i amb passos especials per minusvàlids

De tots aquest compromisos tot i contraure’ls des del 2006, ha arribat l’inici de curs al setembre de 2007 i no han estat previstos, de tal manera que s’ha hagut de llogar un generador per tenir electricitat, no s’han connectat els desaigües de residuals a la xarxa municipal, no hi ha telèfon.... No han tingut prou temps de contractar els serveis amb les companyies en quasi be 2 anys?? Queda ben clar la manca d’interès i la poca eficiència per part de l’Ajuntament.

Pel que té a veure amb el funcionament diari de l’escola:

Des de fa ben poc la nostra escola formava part d’una ZER (escoles rurals) la qual la integraven dues escoles més. Aquestes tres escoles compartien material educatiu i el professorat d’especialitats (música, anglès i educació física). Ara, fa poc més d’un curs, ja som una escola autònoma amb els professors d’aquestes especialitats exclusivament per la nostra escola. Però i el material??? Això no ho tenim i és evident que des d’un Ajuntament se sap que el creixement implica més inversió en els serveis municipals. Un d’aquest serveis és l’ensenyament a primària o dit d’una altra manera el CEIP Joan Perucho, el qual depèn dels diners dels pares per invertir en material educatiu.

Quan ha comprat l’Ajuntament material d’educació física? MAI. Quan han comprat material audiovisual per anglès? MAI. Quan han comprat instruments i material per música? MAI.

Crec que queda ben demostrat la poca importància que té l’educació dels nois i noies del nostre poble per l’alcalde i el seu equip.

Personalment crec que la inversió s’ha de fer per al futur, i el futur son els nostres joves. Aquí hi ha futur?? Si no tenim ni present, com hem de tenir futur!!!

Últimament les notícies ens fan arribar la realitat d’un país al que no s’ha fent les millores i inversions per escaients per adequar-lo als temps actuals d’una forma CONSTANT, de tal manera que ara tot comença a petar!

Hi ha gent que per altra banda gaudeix de veure com la societat en comença a estar tipa de tot aquest seguit d’esdeveniments que els afecten directament, i se’n frega les mans com a voltors revolant damunt d’un cadàver.

No crec que, precisament aquesta gent, es puguin sentir orgullosos de dir que són els defensors de la terra, que només ells són els autèntics, “els pura raça ...” , els únics que pateixen de debò pel país i utilitzen aquests fets per fer-los veure encara més caòtics, presentant-se finalment com els grans salvadors (a l’estil Robin Hood).

Els responsables de vetllar per la societat a la que representen han de tenir la capacitat d’observar els canvis que aquesta va efectuant i fins i tot preveure els que efectuarà i de quina forma es veuran repercutits en la qualitat de vida (objectiu principal de qualsevol persona que, teòricament, es tingui per “polític”) i sobre tot RECONEIXER els errors comesos, la pèrdua d’oportunitats per aconseguir quelcom millor per la seva gent, la falta de respostes...

Les meves aspiracions no passen més enllà del meu poble . Em quedo amb el que m’és més proper, i el meu únic objectiu és vetllar perquè els meus veïns tinguin millors serveis i de millor qualitat.

Per això em sorprèn que algú tingui la barra d’opinar i més concretament CRITICAR l’estat de Catalunya, quan al seu poble les famílies tenen talls de subministrament d’aigua potable durant dies.

I el motiu no és pas restriccions per la sequera. Segons els veïns afectats que han hagut d’investigar què passava, el problema ve donat per la bomba del pou que s’ha espatllat a Bonaterra II.

El que és increïble és que al 2007 un Ajuntament no tingui l’agilitat i els mecanismes per substituir una bomba per una altre mentre aquesta es repara.

NO VULL NI PENSAR QUE HAURIA SUCCEÏT SI AIXÒ HAGUÉS PASSAT A BARCELONA!!!!!

Per tant, més valdria que es procurés tenir els serveis bàsics de casa en condicions abans de opinar sobre els del Catalunya. Els veïns d’Albinyana ens mereixem uns serveis bàsics de qualitat!!!!

Una festa major polèmica... però amb motiu!

Són moltes les qüestions que aquest estiu han tingut lloc i totes elles amb gran interès que mereixerien un acurat comentari. Ara, no pretenc actualitzar el blog cercant notícies anteriors però voldria comentar una qüestió que encara cueja per Albinyana.

El títol d’aquest article dóna moltes pistes perquè dissortadament la festa major d’Albinyana ha estat notícia per la polèmica. Sí, així és. Tot i que algú podria pensar que la Festa Major queda molt lluny perquè ja la tenim passada crec no podem fer veure com si no hagués passat res i convé analitzar i estudiar de prop per què s’origina aquest polèmica tot i que l’opció més fàcil sigui passar pàgina. Aprofitant aquest espai vull fer-vos coneixedors de les meves reflexions.

Normalment la Festa Major d’un poble (la d’Albinyana en aquest cas) és una festivitat esperada durant tot l’any, on hom té una predisposició a passar-ho d’allò més bé i gaudir de la festa.

Però en la d’aquest any ha quedat palès el malestar d’alguns albinyanencs i albinyanenques que han tingut la valentia de dir-ho sense embuts (tal com ha de ser!) i d’altres que ho han comentat en les tertúlies en els diversos actes que s’han celebrat.

Cal una reflexió. Només hi poden posar remei els responsables polítics de l’àrea de Festes, que son els legitimats per dinamitzar i aconseguir l’objectiu final: que tothom acabi la festa amb un bon regust de boca i amb ànsies de què arribi la del proper any.

Uns actes poden agradar més que d’altres, ara bé, el que ningú no pot negar és que l’expectacularitat i la novetat no són els adjectius més adients per qualificar la Festa Major d’Albinyana. Tot el contrari, cada any (tot i ser la Festa Major principal del municipi) va en decadència respecte l’any anterior.

Falta diàleg per evitar malentesos, falta que es promogui la participació amb iniciatives pròpies del veïnat, de les associacions i entitats, que NO sigui una festa EXCLUSIVA d’uns quants i al gust d’uns quants!... ÉS LA DEL POBLE.

I si hi ha símptomes de malestar és que alguna cosa no s’està fent bé. Aquí és on el bon doctor ha de demostrar si sap o no diagnosticar el que li passa al seu pacient: ALBINYANA.

EN MARXA!!!

Després d’aquest parèntesi estiuenc, torno a iniciar l’activitat amb energies renovades i moltes, moltes coses per explicar.

Crec que una de les més importants és que, tinc l’honor de formar part de l’equip de govern del Consell Comarcal del Baix Penedès, per la qual cosa i per primera vegada en la història del consell hi ha un representant d’Albinyana al govern comarcal.

Dic que és un honor, perquè és una oportunitat de poder treballar per tots vosaltres, no tant sols a nivell municipal (que ja ho faig amb les limitacions que comporta estar a l’oposició) si no que ara tinc la oportunitat de treballar per tota la comarca: El Baix Penedès.

Imatge captada el dia de la constitució del Consell Comarcal

Com a Consellera Comarcal soc la responsable de l’àrea de Joventut i de l’àrea de Consum, tot i que col·laboro en les àrees de Treball i Esports.

Ja sabeu, per tot en el que us pugui ajudar, estic a la vostra disposició.

Foto de família amb tots els conselleres i les conselleres comarcals

Divendres 29 de juny, a les 21h. es va celebrar el primer Ple extraordinari de la recentment inaugurada legislatura.

Va ser un Ple en el que es van repartir les regidories, es van nomenar tinents d’alcalde i s’estipulava les retribucions econòmiques a percebre.

Així doncs, us informo dels responsables de les diferents àrees municipals.

Quim Nin: Urbanisme
Francisco Cohard: Obres públiques, serveis, via pública, personal i Hisenda.
Mª Fermina Merchan: Governació, Educació, Gent Gran, Participació Ciutadana.
Pedro Melero: Medi Ambient i política forestal, Mobilitat, Noves Tecnologies i Agricultura.
Silvia Maldonado: Joventut, Dona, Turisme i Sanitat
Ester Hernandez: Cultura, Esports, Serveis Socials i Promoció Laboral.

La Junta de Govern la formen: Quim Nin, Francisco Cohard, Mª Fermina Merchan i Ester Hernandez.

La regidora Silvia Maldonado tindrà una dedicació a mitja jornada amb la retribució corresponent a la categoria d’Administratiu i la corresponent alta a la Seguretat Social.

Per assistència als Plens tots els regidors que hi assisteixin tindran una indemnització de 120€ per Ple. Els Plens es celebraran cada 3 mesos, i en cas extraordinari, quan ho cregui oportú l’alcalde.

Per assistència a la Junta de Govern, els regidors que la componen tindran una retribució de 120€ cada un. La periodicitat de les Juntes serà d’una cada setmana.

Una altra dada que crec important que conegueu és les existències de les arques municipals el dia de la constitució del nou Ajuntament (16/06/2007):

A la caixa de la corporació: 311,07€
A Caixa Tarragona: 16.181,86€
Al Banc Santander C.H. 8.320,67€
A Caixa Agrària d’Albinyana 15.348,75€
A “La Caixa” 124.331,62€ (*)
A Caixa Catalunya 11.100,06€
TOTAL..................... 175.594,03€

Fins aquí tot seria normal si no fos perquè els diners que figuren com a saldo a “La Caixa” (*) és la resta d’una pòlissa de crèdit de 190.000€, dels quals s’han gastat 66.000€ i que hauran de retornar íntegrament (els 190.000) el proper més d’agost.

Per tant, com podeu veure l’Ajuntament té un saldo negatiu, és a dir en números vermells, vermells!!

Perquè, a més a més, hi ha tot un munt de conceptes mensuals a pagar: nòmines, pagues extres d’estiu, la recollida de brossa, el manteniment d’enllumenat públic, telèfons, seguretat social,.... Bé, que us haig d’explicar! tothom sap que hi ha unes depeses fixes cada mes a qualsevol llar, empresa i com no Ajuntament.

El que no us puc dir és la quantitat de l’import pendent de pagament de les factures acumulades, ja que les últimes que ens han deixat veure son corresponents a l’any 2005.

Albinyana va bien!

Ja estem a ple estiu, és temps de gaudir de l’aire lliure, dels dies mes llargs, de prendre el sol, d’un bon bany...

A Albinyana podem estar ben orgullosos de l’espai públic per fruir d’un bon bany i prendre el sol que tenim. Si mires tot el contorn des d’aquest punt és magnífic, envoltat de muntanyes i vinyes.

Però alguna cosa ha fallat. Mentre totes les piscines municipals de la comarca estaven a punt per obrir les seves portes al més de juny, a Albinyana no arribava prou aigua per omplir-la a primers de juliol.

Jo no tinc piscina a casa, però pel poc que se sobre el tema tinc entès que a qualsevol piscina li cal un manteniment continuat tant hivern com estiu per tenir-la en bones condicions.

En aquest cas estem parlant d’un bé públic, patrimoni de tots, del qual l’Ajuntament té el DEURE de vetllar pel seu estat, manteniment, etc. per tal de que els Albinyanencs i Albinyanenques puguin fruir-lo.

En fi, tot i estar ben entrat el mes de juliol, ja podeu anar a la piscina.