Un dels serveis utilitzats per tota la població en més o menys assiduïtat és el consultori mèdic.
No cal dir que la població d’Albinyana en aquests darrers anys ha augmentat i molt, i conseqüentment la utilització del servei de medicina de capçalera també ha augmentat.
Resultat: les dimensions i l’estat de les instal·lacions del consultori mèdic d’Albinyana ha quedat desfasat.
Aquest problema ja fa temps que la gent del PSC l’hem detectat i com que tenim clar que un bon govern és aquell que s’anticipa a donar solucions abans que sorgeixin els problemes vam ser els únics que en el programa electoral de les passades eleccions municipals contemplàvem una ampliació i adequació del consultori mèdic.
També és bo saber que el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya convoca anualment subvencions per als Ajuntaments amb l’objectiu del manteniment dels consultoris municipals. Albinyana no ha demanat cap des del 2005.
Per fi la comissió de Salut del Parlament de Catalunya ha demanat al Departament de Salut que s’estudiï, conjuntament amb l’Ajuntament, la viabilitat d’ampliació del Consultori d’Albinyana, en previsió de futurs creixements demogràfics.
miércoles, 28 de mayo de 2008
jueves, 22 de mayo de 2008
Fem cultura, que prou falta fa!!!!
L’altre dia vaig assabentar-me d’una iniciativa que, sota el meu parer, és del tot lloable i digna de ser comentada.
El Xavi i el Josep Mª han estat fent un treball de recerca històrica d’Albinyana. Petits fets i esdeveniments, vivències de la gent gran del poble, tot plegat HISTÒRIA en el seu estat pur, narrada pels propis protagonistes (tot un luxe).
Un treball en forma de recull, simplement perquè el record de les persones d’un poble ens ajudi a les generacions futures a saber el passat d’on procedim, o com en el meu cas, el passat d’on prové el poble que m’ha acollit, on he fet arrels i he format una família.
La HISTÒRIA. És una de les coses que m’apassiona (apa!, ara ja sabeu una faceta més de mi) per això crec que iniciatives com aquesta son del tot importants perquè a través del treball desinteressat de persones empeses per voler conèixer i conèixer-se a ells mateixos (no oblidem que son descendents d’aquesta història) posen a l’abast de tothom una joia pel coneixement.
Espero que sigui l’inici d’una activitat constant de recerca que comporti un despertar en la nostra societat, de la que tots, de ben segur, aprendrem moltes coses i ens ajudaran a ser i comprendre millor qui som i d’on venim.
Xavi i Josep Mª: MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!!!
El Xavi i el Josep Mª han estat fent un treball de recerca històrica d’Albinyana. Petits fets i esdeveniments, vivències de la gent gran del poble, tot plegat HISTÒRIA en el seu estat pur, narrada pels propis protagonistes (tot un luxe).
Un treball en forma de recull, simplement perquè el record de les persones d’un poble ens ajudi a les generacions futures a saber el passat d’on procedim, o com en el meu cas, el passat d’on prové el poble que m’ha acollit, on he fet arrels i he format una família.
La HISTÒRIA. És una de les coses que m’apassiona (apa!, ara ja sabeu una faceta més de mi) per això crec que iniciatives com aquesta son del tot importants perquè a través del treball desinteressat de persones empeses per voler conèixer i conèixer-se a ells mateixos (no oblidem que son descendents d’aquesta història) posen a l’abast de tothom una joia pel coneixement.
Espero que sigui l’inici d’una activitat constant de recerca que comporti un despertar en la nostra societat, de la que tots, de ben segur, aprendrem moltes coses i ens ajudaran a ser i comprendre millor qui som i d’on venim.
Xavi i Josep Mª: MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!!!
viernes, 2 de mayo de 2008
El COST DE L'AIGUA NO ÉS EL MATEIX PER A TOTHOM
L’altre dia vaig rebre una trucada d’un veí del Molí del Blanquillo que em va deixar perplexa.
Em comentava, sorprès, que va rebre una nota informativa de l’Ajuntament informant que a partir d’aquesta nota rebrien un rebut del consum d’aigua cada trimestre; del preu de l’aigua en cada bloc i demanant que passessin per l’Ajuntament a donar les dades bancàries per a fer el cobrament .
La veritat és que, un cop vaig poder llegir la nota, la que es va sorprendre vaig ser jo.
Com que no entenia res, vaig començar a preguntar i indagar. El resultat és “flipant”:
Resulta que al Molí del Blanquillo no arriba la xarxa de distribució d’aigua municipal d’Albinyana i com que l’Ajuntament del Vendrell té pous i dipòsit en el mateix nucli, des de fa DÈCADES que facilita l’aigua als veïns.
Fins a dia d’avui als veïns del Molí del Blanquillo NO SE’LS HA COBRAT L’AIGUA, ni per part de l’Ajuntament d’Albinyana ni per la del Vendrell.
Al parlar amb els veïns afectats m’ha quedat clar que son conscients del seu deure, però si les administracions no estan per la feina, el que no faran és manifestar-se perquè els cobrin el rebut d’aigua!
Al meu entendre això és increïble, increïble perquè quan ho expliques, d’entrada, costa de creure.
Per altra banda és un tracte discriminatori entre els veïns d’Albinyana: no és just que uns paguin aigua i d’altres no, però que tots en consumeixin.
Per tant es pot afirmar rotundament que la gestió municipal ÉS DEFICIENT I GENS EQUITATIVA PEL QUE FA A IGUALTAT DE TRACTE ENTRE ELS VEÏNS.
Em comentava, sorprès, que va rebre una nota informativa de l’Ajuntament informant que a partir d’aquesta nota rebrien un rebut del consum d’aigua cada trimestre; del preu de l’aigua en cada bloc i demanant que passessin per l’Ajuntament a donar les dades bancàries per a fer el cobrament .
La veritat és que, un cop vaig poder llegir la nota, la que es va sorprendre vaig ser jo.
Com que no entenia res, vaig començar a preguntar i indagar. El resultat és “flipant”:
Resulta que al Molí del Blanquillo no arriba la xarxa de distribució d’aigua municipal d’Albinyana i com que l’Ajuntament del Vendrell té pous i dipòsit en el mateix nucli, des de fa DÈCADES que facilita l’aigua als veïns.
Fins a dia d’avui als veïns del Molí del Blanquillo NO SE’LS HA COBRAT L’AIGUA, ni per part de l’Ajuntament d’Albinyana ni per la del Vendrell.
Al parlar amb els veïns afectats m’ha quedat clar que son conscients del seu deure, però si les administracions no estan per la feina, el que no faran és manifestar-se perquè els cobrin el rebut d’aigua!
Al meu entendre això és increïble, increïble perquè quan ho expliques, d’entrada, costa de creure.
Per altra banda és un tracte discriminatori entre els veïns d’Albinyana: no és just que uns paguin aigua i d’altres no, però que tots en consumeixin.
Per tant es pot afirmar rotundament que la gestió municipal ÉS DEFICIENT I GENS EQUITATIVA PEL QUE FA A IGUALTAT DE TRACTE ENTRE ELS VEÏNS.
martes, 18 de marzo de 2008
Ha guanyat el progrés i Catalunya!
Estic segura que ja esteu informats dels resultats de les eleccions Generals del passat 9 de març a Albinyana, però, per si de cas, aquí els teniu:
PSC 581 vots
CiU 331vots
PP 232 vots
ERC 70 vots
ICV 38 vots
Veient els resultats a nivell de Catalunya, crec que no m’equivoco quan penso que tothom que ha votat al PSC tenia clar que la millor garantia per la nostra terra era un govern d’esquerra, amb Jose Luis Rodriguez Zapatero. Jo ho anomeno el vot intel·ligent, simplement!
Per què? Durant quatre anys els senyors del PP ens han deixat ben clar què significa Catalunya i els catalans per aquest partit. Estava ben clar que en cas de victòria del PP les polítiques vers casa nostra serien actuacions en benefici d’altres comunitats i res de progrés per aquesta terra.
De què serveix doncs votar a qualsevol altre candidatura sense possibilitats reals de govern efectiu a Espanya? de què servia votar a CiU quan ja ha demostrat en les dues legislatures del senyor Aznar, que la tendència ideològica es decanta pel PP? Sí, just el partit que a utilitzat Catalunya com una amenaça! i durant els 8 anys d'Aznar i CiU com a soci, de què ens ha servit? de res!
Els catalans han decidit influir decisivament a Espanya i han decidit fer-ho majoritàriament a través del PSC.
Catalunya ha apostat clarament per l’avenç i no pel retrocés, per la convivència i no per la crispació, per la concòrdia i no per l’enfrontament, per mirar endavant i encarar amb optimisme el seu futur.
A quedat demostrat que el PSC ha estat i serà decisiu per la governabilitat d’Espanya i la única garantia de progrés per al nostre poble.
Tot gràcies a vosaltres!
sábado, 8 de marzo de 2008
ASSASSINAR NO ÉS CAP LLENGUATGE PER FER-SE SENTIR!
El company Isaías Carrasco ha mort.
El més indignant és que ni la natura ni ell ho han decidit. Ha estat un ASSASSÍ, un covard!.
El motiu: és una incògnita. Per què ell? Per haver estat demòcrata? Per militar al Partit Socialista d’Euscadi?
Qui són ells per decidir quan han de perdre la vida persones a l’atzar? En nom de qui? En nom de què?...
Puc entendre que hi hagi persones que anhelin la independència per al seu territori, però amb les mans tacades de sang? Una nació ha de néixer de la sang besada dels seus fills?
Això em recorda a les lliçons d’història dels romans, dels bàrbars del nord, de tantes batalles dutes a terme per anglesos, francesos, espanyols... simplement per conquerir territori.
Continuem igual. Han passat els segles i no ha canviat res. NO ESTEM CIVILITZATS, NO HEM APRÉS RÉS DELS ERRORS HISTÒRICS!
Ningú té dret a robar-li la vida a algú per justificar res. Imposar unes idees a base d’assassinar persones només transmet un missatge clar: covardia i ineptitud per aconseguir quelcom de forma legal.
I per tant, amb aquesta manera de fer, demostren ser uns feixistes al voler imposar a la resta les seves idees a cop d’assassinar a qualsevol perquè sí. D’això la història també ens ha deixat molts episodis, no cal que us els recordi, oi? a casa nostre ja ho vam patir no fa masses anys.
Va ser positiu per a Catalunya? rotundament no. NINGÚ POT IMPOSAR A ALTRES COM HAN DE VIURE!
Per això som un tot, una societat que ha de respectar la majoria. Aquesta és la grandesa de la democràcia. Ja va costar prou que el poble pogués decidir per ell mateix com perquè ara vinguin uns energúmens a imposar-nos les seves idees amb sang, sembrant la tristesa en famílies, robant-los un futur amb els éssers estimats.
No, no ho hem de permetre! mai! i la manera de parlar-los i que entenguin el missatge de forma clara, sense males interpretacions és anar a votar diumenge.
Que sàpiguen que el poble parla a les urnes. Que aquest és el camí d’aconseguir les fites de cada ideologia, amb mecanismes legals i democràtics.
Si us plau, aneu a votar! feu sentir la vostra veu com mai!
L'Isaías mereix que parlem per ell!
El més indignant és que ni la natura ni ell ho han decidit. Ha estat un ASSASSÍ, un covard!.
El motiu: és una incògnita. Per què ell? Per haver estat demòcrata? Per militar al Partit Socialista d’Euscadi?
Qui són ells per decidir quan han de perdre la vida persones a l’atzar? En nom de qui? En nom de què?...
Puc entendre que hi hagi persones que anhelin la independència per al seu territori, però amb les mans tacades de sang? Una nació ha de néixer de la sang besada dels seus fills?
Això em recorda a les lliçons d’història dels romans, dels bàrbars del nord, de tantes batalles dutes a terme per anglesos, francesos, espanyols... simplement per conquerir territori.
Continuem igual. Han passat els segles i no ha canviat res. NO ESTEM CIVILITZATS, NO HEM APRÉS RÉS DELS ERRORS HISTÒRICS!
Ningú té dret a robar-li la vida a algú per justificar res. Imposar unes idees a base d’assassinar persones només transmet un missatge clar: covardia i ineptitud per aconseguir quelcom de forma legal.
I per tant, amb aquesta manera de fer, demostren ser uns feixistes al voler imposar a la resta les seves idees a cop d’assassinar a qualsevol perquè sí. D’això la història també ens ha deixat molts episodis, no cal que us els recordi, oi? a casa nostre ja ho vam patir no fa masses anys.
Va ser positiu per a Catalunya? rotundament no. NINGÚ POT IMPOSAR A ALTRES COM HAN DE VIURE!
Per això som un tot, una societat que ha de respectar la majoria. Aquesta és la grandesa de la democràcia. Ja va costar prou que el poble pogués decidir per ell mateix com perquè ara vinguin uns energúmens a imposar-nos les seves idees amb sang, sembrant la tristesa en famílies, robant-los un futur amb els éssers estimats.
No, no ho hem de permetre! mai! i la manera de parlar-los i que entenguin el missatge de forma clara, sense males interpretacions és anar a votar diumenge.
Que sàpiguen que el poble parla a les urnes. Que aquest és el camí d’aconseguir les fites de cada ideologia, amb mecanismes legals i democràtics.
Si us plau, aneu a votar! feu sentir la vostra veu com mai!
L'Isaías mereix que parlem per ell!
sábado, 9 de febrero de 2008
ELS COMPROMISOS ÉS CONVERTEIXEN EN DEURES!
Ja torno a ser amb vosaltres!
Quan decideixes implicar la teva vida per treballar pel benestar dels altres, aquesta decisió es converteix en un compromís i un deute alhora.
Això és el que faig, atendre a les persones que em demanen ajut, tirar endavant nous projectes, treballar de valent per millorar els serveis que hi ha... tot això pensant en un sol objectiu: millorar la vida de les persones.
Però continuament m'emvolta una sensació d'impotència quan veig coses i situacions al meu voltant que només necessiten VOLUNTAT, voluntat de solventar-les pels conveïns i no tinc competències per poder actuar.
Exemples:
A la Plaça Sant Antoni, fa molts mesos que manca un tros de varana de protecció que salva un desnivell de quasi 3 metres. Tant costa encarregar-ne una de nova i instal·lar-la?
Afortunadament tots els nens ja han estrenat el nou edifici de l'escola. Des del setembre no hi ha alumnes a Les Peces, però continuen instal·lades les senyals de prohibit aparcar per gir de bus en la confluència del carrer Girona i 11 de setembre. Falta de revisar la nova situació, no?
Fa temps que vaig demanar a l'Ajuntament la neteja (principalment d'herbam) del parc de Sant Jordi a les Peces. La contesta va ser que hi ha un problema de recollida d'aigües pluvials i que tenen previst fer un projecte per solventar el problema. Algú em pot explicar què té a veure aquest problema amb que es netegi SOVINT el parc?. I si són conscients que hi ha aquest problema, per què no l'han resolt en aquests 8 anys que han estat governant? és temps suficient, no?
I així podríem escriure més i més exemples. Per altra banda no dubteu que, de tant en tant, us en vagi explicant els més insòlits!
Salut!
jueves, 22 de noviembre de 2007
QUÈ LI ESTÀ PASSANT A ALBINYANA?
Així és. O li falla el motor o se li acaben les piles!!!!. Bé, més ben dit són les persones responsables i representants del municipi les que fallen.
Us recordeu de l’activitat frenètica dels dies abans de les eleccions?. Un cop passades, s’acabat!! el ritme ja s’aturat!
Comparteixo l’opinió d’aquells que malfien dels governs que cauen en aquesta inèrcia.
La vida d’un poble continua al mateix ritme passi el que passi i així és com hauria de ser sempre: l’activitat de treball a de ser CONSTANT i CONTINUADA.
On es veu més clarament el resultat d’aquest mal vici és en els espais públics. Aquests zones són això, espais PÚBLICS, és a dir espais perquè els veïns els puguin gaudir. En el cas dels parcs i les zones verdes, es podrien considerar els jardins comuns de tots els veïns.
Tot bé patrimonial del municipi (espais verds, camins, edificis, mobiliari urbà...) necessita un acurat manteniment. Els responsables del seu estat i manteniment és L’AJUNTAMENT.
El que em sobta és que després de tants anys a l’oposició i ara governant, els actuals responsables no compleixin amb les seves responsabilitats.
I s’ha de tenir present que:
1- Qui es presenta a les eleccions ho fa de manera lliure, sense que ningú li obligui a fer-ho, i sap que, el que li espera és treball a fer durant 4 anys.
2- Se suposa que ha de tenir una inquietud per fer del seu poble un lloc que millori dia a dia, i això vol dir treballar pel poble. Evidentment això porta implícit que l’estimis. (això costa poc dir-ho, per tant s’ha de demostrar!)
3- Aquest treball a de ser constant i aplicar les millores que calguin perquè els resultats siguin cada cop més eficients i estalviant tot el possible els diners públics.
4- L’objectiu permanent ha de ser oferir als veïns i veïnes uns serveis de qualitat.
5- Quan es treballa pel municipi s’entén que és en tot el terme per igual. No pot ser que es tingui més miraments per alguns nuclis simplement perquè hi ha més electors. La responsabilitat d’un govern s’estén a tot el terme per igual.
6- En cap moment s’han de fer les coses esperant recompenses a canvi o per interès propi (sigui electoral o lucratiu).Tot l’esforç emprat en millorar el municipi ha de ser amb un únic interès: el benestar dels veïns.
El fet de fer aquesta reflexió per escrit, per donar-vos constància del què ja és obvi, té un clar objectiu: QUE VALOREU PER VOSALTRES MATEIXOS SI AQUESTS PRINCIPIS TAN CLARS ELS VEIEU REFLECTITS EN LA GESTIÓ MUNICIPAL DEL NOSTRE POBLE, I SOBRETOT SI ES VEU REFLECTIT ARREU DEL MUNICIPI.
Així és com pensem la gent del PSC d’Albinyana
Personalment crec que hi ha molt a canviar i molt per millorar, i el més angoixant de tot és la impotència de no poder fer res per fer aquesta millora una realitat.
Us recordeu de l’activitat frenètica dels dies abans de les eleccions?. Un cop passades, s’acabat!! el ritme ja s’aturat!
Comparteixo l’opinió d’aquells que malfien dels governs que cauen en aquesta inèrcia.
La vida d’un poble continua al mateix ritme passi el que passi i així és com hauria de ser sempre: l’activitat de treball a de ser CONSTANT i CONTINUADA.
On es veu més clarament el resultat d’aquest mal vici és en els espais públics. Aquests zones són això, espais PÚBLICS, és a dir espais perquè els veïns els puguin gaudir. En el cas dels parcs i les zones verdes, es podrien considerar els jardins comuns de tots els veïns.
Tot bé patrimonial del municipi (espais verds, camins, edificis, mobiliari urbà...) necessita un acurat manteniment. Els responsables del seu estat i manteniment és L’AJUNTAMENT.
El que em sobta és que després de tants anys a l’oposició i ara governant, els actuals responsables no compleixin amb les seves responsabilitats.
I s’ha de tenir present que:
1- Qui es presenta a les eleccions ho fa de manera lliure, sense que ningú li obligui a fer-ho, i sap que, el que li espera és treball a fer durant 4 anys.
2- Se suposa que ha de tenir una inquietud per fer del seu poble un lloc que millori dia a dia, i això vol dir treballar pel poble. Evidentment això porta implícit que l’estimis. (això costa poc dir-ho, per tant s’ha de demostrar!)
3- Aquest treball a de ser constant i aplicar les millores que calguin perquè els resultats siguin cada cop més eficients i estalviant tot el possible els diners públics.
4- L’objectiu permanent ha de ser oferir als veïns i veïnes uns serveis de qualitat.
5- Quan es treballa pel municipi s’entén que és en tot el terme per igual. No pot ser que es tingui més miraments per alguns nuclis simplement perquè hi ha més electors. La responsabilitat d’un govern s’estén a tot el terme per igual.
6- En cap moment s’han de fer les coses esperant recompenses a canvi o per interès propi (sigui electoral o lucratiu).Tot l’esforç emprat en millorar el municipi ha de ser amb un únic interès: el benestar dels veïns.
El fet de fer aquesta reflexió per escrit, per donar-vos constància del què ja és obvi, té un clar objectiu: QUE VALOREU PER VOSALTRES MATEIXOS SI AQUESTS PRINCIPIS TAN CLARS ELS VEIEU REFLECTITS EN LA GESTIÓ MUNICIPAL DEL NOSTRE POBLE, I SOBRETOT SI ES VEU REFLECTIT ARREU DEL MUNICIPI.
Així és com pensem la gent del PSC d’Albinyana
Personalment crec que hi ha molt a canviar i molt per millorar, i el més angoixant de tot és la impotència de no poder fer res per fer aquesta millora una realitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
