Albinyana is different!

Últimament es parla molt de la poca credibilitat dels polítics en general, però he de reconèixer que hi ha gent, que es fan dir polítics, que amb la seva actitud estan demostrant reiteradament que darrera les bones paraules no hi ha res més que això, paraules i alhora aquests personatges contaminen, com una poma podrida dins un sac, a totes les altres persones que honestament volen treballar per la comunitat.

M’explicaré: tota persona que decideix lliurement involucrar-se en el mon de la política (i en aquest cas em refereixo a la municipal) accepta d’entrada que estem en un estat DEMOCRATIC DE DRET, es a dir que hi ha unes normes que determinen com han d’actuar les administracions, normes que serveixen per garantir una activitat transparent i facilitar l’acció tant del govern com de l’oposició.

A Albinyana no és així. Talment sembla com si no fóssim d’aquest mon. El que no s’enten és com l’alcalde d’Albinyana, Quim Nin, havent estat 12 anys a l’oposició, 8 governant, diputat a Tarragona i president de CDC a Tarragona encara no s’hagi assabentat que té unes obligacions per precepte legal: convocar Ple al seu municipi cada 3 mesos; que els expedients dels temes a debatre en el Ple o a la Junta de Govern han d’estar a Secretaria per poder ser examinats per l’oposició 48 h. abans, que si rep una convocatòria de reunió per un representant de cada partit polític del seu municipi no pot ocultar-ho i presentar-se ell sol; que els comptes municipals hi ha un termini per aprovar-los (dijous, 8 de març aprovarem els del 2005); que una despesa acordada en Junta de Govern s’ha de comptabilitzar com a tal amb la mateixa data que l’acord (no a l’exercici següent)...

La llista d’anècdotes és interminable. Ara, a les acaballes d’aquesta legislatura puc dir clarament que aquesta actitud és despòtica, quasi dictatorial, tal ment quan ho explico costa de creure perquè més aviat recorda un temps passat que, la majoria creiem que ja és història, no és així.

Aquests personatges són com els fantasmes del passat que utilitzen la por de la gent amb amenaces infundades, la mentida com a eina principal i s’asseguren la cadira autoritzant il·legalitats manifestes girant la cara cap un altre cantó i el resultat és un poble on impera la llei del més fort i evidentment via lliure pels amics de...

Els que reconeixem l’alt preu que va costar aconseguir la llibertat i la igualtat de tots i totes no hem de permetre que sota el paraigua de la democràcia hi pugui haver gent d’aquesta mena, gent que vol jugar però sense acceptar les normes de joc i posant en pràctica les seves, així sempre perdent els mateixos, sortim perdent tots perquè acabem sent éssers sotmesos.

Mª Jesús Sequera Garcia
Cap de llista del PSC d’Albinyana