QUÈ LI ESTÀ PASSANT A ALBINYANA?

Així és. O li falla el motor o se li acaben les piles!!!!. Bé, més ben dit són les persones responsables i representants del municipi les que fallen.

Us recordeu de l’activitat frenètica dels dies abans de les eleccions?. Un cop passades, s’acabat!! el ritme ja s’aturat!

Comparteixo l’opinió d’aquells que malfien dels governs que cauen en aquesta inèrcia.

La vida d’un poble continua al mateix ritme passi el que passi i així és com hauria de ser sempre: l’activitat de treball a de ser CONSTANT i CONTINUADA.

On es veu més clarament el resultat d’aquest mal vici és en els espais públics. Aquests zones són això, espais PÚBLICS, és a dir espais perquè els veïns els puguin gaudir. En el cas dels parcs i les zones verdes, es podrien considerar els jardins comuns de tots els veïns.

Tot bé patrimonial del municipi (espais verds, camins, edificis, mobiliari urbà...) necessita un acurat manteniment. Els responsables del seu estat i manteniment és L’AJUNTAMENT.

El que em sobta és que després de tants anys a l’oposició i ara governant, els actuals responsables no compleixin amb les seves responsabilitats.

I s’ha de tenir present que:

1- Qui es presenta a les eleccions ho fa de manera lliure, sense que ningú li obligui a fer-ho, i sap que, el que li espera és treball a fer durant 4 anys.

2- Se suposa que ha de tenir una inquietud per fer del seu poble un lloc que millori dia a dia, i això vol dir treballar pel poble. Evidentment això porta implícit que l’estimis. (això costa poc dir-ho, per tant s’ha de demostrar!)

3- Aquest treball a de ser constant i aplicar les millores que calguin perquè els resultats siguin cada cop més eficients i estalviant tot el possible els diners públics.

4- L’objectiu permanent ha de ser oferir als veïns i veïnes uns serveis de qualitat.

5- Quan es treballa pel municipi s’entén que és en tot el terme per igual. No pot ser que es tingui més miraments per alguns nuclis simplement perquè hi ha més electors. La responsabilitat d’un govern s’estén a tot el terme per igual.

6- En cap moment s’han de fer les coses esperant recompenses a canvi o per interès propi (sigui electoral o lucratiu).Tot l’esforç emprat en millorar el municipi ha de ser amb un únic interès: el benestar dels veïns.

El fet de fer aquesta reflexió per escrit, per donar-vos constància del què ja és obvi, té un clar objectiu: QUE VALOREU PER VOSALTRES MATEIXOS SI AQUESTS PRINCIPIS TAN CLARS ELS VEIEU REFLECTITS EN LA GESTIÓ MUNICIPAL DEL NOSTRE POBLE, I SOBRETOT SI ES VEU REFLECTIT ARREU DEL MUNICIPI.

Així és com pensem la gent del PSC d’Albinyana

Personalment crec que hi ha molt a canviar i molt per millorar, i el més angoixant de tot és la impotència de no poder fer res per fer aquesta millora una realitat.

Vicepresident de la Diputació, alcalde per enlloc.

Els petits detalls, acostumen a passar desapercebuts per tots, però sempre he pensat que a través d'aquests elements pots formar-te una idea bastant aproximada d'una persona. Això us ho explico perquè el passat dimarts vaig assistir a una reunió convocada pel Consell Comarcal del Baix Penedès, centrada bàsicament amb el tema del conegut LOGIS PENEDÈS. En el torn de preguntes, cada persona es presentava dient el seu nom i el càrrec que ostentava... La meva sorpresa va venir quan l'alcalde d'Albinyana, es va presentar dient que era el Quim Nin, vicepresident de la Diputació de Tarragona.

Una prova més que ens demostra el poc interès que té l'alcalde dAlbinyana vers el seu municipi. En comptes de mostrar-se orgullos de ser el màxim representant d'Albinyana, ell va oblidar aquest càrrec, i es va presentar com a vicepresident de la Diputació de Tarragona, tots sabem el protagonisme del qual sempre fa gala l'alcalde albinyanenc, potser Albinyana se li està quedant petita???

Sincerament, he de reconèixer que em va saber molt greu aquest fet, potser pensareu que es tracta d'una bestiesa però crec que ens demostra molt bé quin es el taranna de l'alcalde del nostre municipi, utlitzant Albinyana com a trampolí per les seves creixents i expansives aspiracions polítiques. No és cap novetat, en l'anterior legisltaura ja es passava els dies a Tarragona i pel que podem veure, aquesta nove legislatura continuem amb la mateixa pràctica. La conseqüència d'aquest fet la paguem tots els albinyanencs i les albinyanenques ja que el nostre municipi es troba completament abandonat i la gestió del dia a dia, brilla per la seva absència.

LES MANCANCES DEL CEIP JOAN PERUCHO EN AUGMENT.

L’escola del poble té greus problemes en tots els sentits. I no podem ignorar que és la única escola que tenim. És la nostra escola, la de tots.

L’Ajuntament no aporta solucions eficients als problemes que li planteja el Consell Escolar.

El principal problema: no hi ha conserge ni el volen contractar. I el que no acaben d’entendre és que no només té la funció d’obrir i tancar la porta durant les hores lectives, desconeixen o no volen conèixer que aquesta figura, dins la comunitat educativa té un ampli ventall de funcions, l’objectiu de les quals és donar resposta immediata a les necessitats del centre, dels alumnes i del professorat.

D’altra banda, en la part que ja està en funcionament del nou edifici, hi ha una cuina totalment equipada per fer el menjar en el mateix centre. Només calen els cuiners/es que la facin funcionar.

Des de principis de curs hi ha un nombre important d’alumnes que utilitzen el servei de menjador, els quals estan menjant amb sistema de càtering. A què s’està esperant per millorar la qualitat del servei? Tenen tota la instal·lació a punt per fer-ho, simplement han de contractar els treballadors per fer-la funcionar.

Un altre aspecte important: des del mateix moment en què la Generalitat contracta l’empresa que ha construït l’edifici, l’Ajuntament sabia les obligacions a què estava compromès segons contracte firmat amb el Departament d’Educació:

- Facilitar tot tipus de subministrament a l’edifici (elèctricitat, aigua, connexions a la xarxa de clavegueram, telèfon, gas...)
- Facilitar l’accés rodat per a vehicles.
- Facilitar els accessos a l’edifici des del carrer sense barreres arquitectòniques i amb passos especials per minusvàlids

De tots aquest compromisos tot i contraure’ls des del 2006, ha arribat l’inici de curs al setembre de 2007 i no han estat previstos, de tal manera que s’ha hagut de llogar un generador per tenir electricitat, no s’han connectat els desaigües de residuals a la xarxa municipal, no hi ha telèfon.... No han tingut prou temps de contractar els serveis amb les companyies en quasi be 2 anys?? Queda ben clar la manca d’interès i la poca eficiència per part de l’Ajuntament.

Pel que té a veure amb el funcionament diari de l’escola:

Des de fa ben poc la nostra escola formava part d’una ZER (escoles rurals) la qual la integraven dues escoles més. Aquestes tres escoles compartien material educatiu i el professorat d’especialitats (música, anglès i educació física). Ara, fa poc més d’un curs, ja som una escola autònoma amb els professors d’aquestes especialitats exclusivament per la nostra escola. Però i el material??? Això no ho tenim i és evident que des d’un Ajuntament se sap que el creixement implica més inversió en els serveis municipals. Un d’aquest serveis és l’ensenyament a primària o dit d’una altra manera el CEIP Joan Perucho, el qual depèn dels diners dels pares per invertir en material educatiu.

Quan ha comprat l’Ajuntament material d’educació física? MAI. Quan han comprat material audiovisual per anglès? MAI. Quan han comprat instruments i material per música? MAI.

Crec que queda ben demostrat la poca importància que té l’educació dels nois i noies del nostre poble per l’alcalde i el seu equip.

Personalment crec que la inversió s’ha de fer per al futur, i el futur son els nostres joves. Aquí hi ha futur?? Si no tenim ni present, com hem de tenir futur!!!

Últimament les notícies ens fan arribar la realitat d’un país al que no s’ha fent les millores i inversions per escaients per adequar-lo als temps actuals d’una forma CONSTANT, de tal manera que ara tot comença a petar!

Hi ha gent que per altra banda gaudeix de veure com la societat en comença a estar tipa de tot aquest seguit d’esdeveniments que els afecten directament, i se’n frega les mans com a voltors revolant damunt d’un cadàver.

No crec que, precisament aquesta gent, es puguin sentir orgullosos de dir que són els defensors de la terra, que només ells són els autèntics, “els pura raça ...” , els únics que pateixen de debò pel país i utilitzen aquests fets per fer-los veure encara més caòtics, presentant-se finalment com els grans salvadors (a l’estil Robin Hood).

Els responsables de vetllar per la societat a la que representen han de tenir la capacitat d’observar els canvis que aquesta va efectuant i fins i tot preveure els que efectuarà i de quina forma es veuran repercutits en la qualitat de vida (objectiu principal de qualsevol persona que, teòricament, es tingui per “polític”) i sobre tot RECONEIXER els errors comesos, la pèrdua d’oportunitats per aconseguir quelcom millor per la seva gent, la falta de respostes...

Les meves aspiracions no passen més enllà del meu poble . Em quedo amb el que m’és més proper, i el meu únic objectiu és vetllar perquè els meus veïns tinguin millors serveis i de millor qualitat.

Per això em sorprèn que algú tingui la barra d’opinar i més concretament CRITICAR l’estat de Catalunya, quan al seu poble les famílies tenen talls de subministrament d’aigua potable durant dies.

I el motiu no és pas restriccions per la sequera. Segons els veïns afectats que han hagut d’investigar què passava, el problema ve donat per la bomba del pou que s’ha espatllat a Bonaterra II.

El que és increïble és que al 2007 un Ajuntament no tingui l’agilitat i els mecanismes per substituir una bomba per una altre mentre aquesta es repara.

NO VULL NI PENSAR QUE HAURIA SUCCEÏT SI AIXÒ HAGUÉS PASSAT A BARCELONA!!!!!

Per tant, més valdria que es procurés tenir els serveis bàsics de casa en condicions abans de opinar sobre els del Catalunya. Els veïns d’Albinyana ens mereixem uns serveis bàsics de qualitat!!!!

Una festa major polèmica... però amb motiu!

Són moltes les qüestions que aquest estiu han tingut lloc i totes elles amb gran interès que mereixerien un acurat comentari. Ara, no pretenc actualitzar el blog cercant notícies anteriors però voldria comentar una qüestió que encara cueja per Albinyana.

El títol d’aquest article dóna moltes pistes perquè dissortadament la festa major d’Albinyana ha estat notícia per la polèmica. Sí, així és. Tot i que algú podria pensar que la Festa Major queda molt lluny perquè ja la tenim passada crec no podem fer veure com si no hagués passat res i convé analitzar i estudiar de prop per què s’origina aquest polèmica tot i que l’opció més fàcil sigui passar pàgina. Aprofitant aquest espai vull fer-vos coneixedors de les meves reflexions.

Normalment la Festa Major d’un poble (la d’Albinyana en aquest cas) és una festivitat esperada durant tot l’any, on hom té una predisposició a passar-ho d’allò més bé i gaudir de la festa.

Però en la d’aquest any ha quedat palès el malestar d’alguns albinyanencs i albinyanenques que han tingut la valentia de dir-ho sense embuts (tal com ha de ser!) i d’altres que ho han comentat en les tertúlies en els diversos actes que s’han celebrat.

Cal una reflexió. Només hi poden posar remei els responsables polítics de l’àrea de Festes, que son els legitimats per dinamitzar i aconseguir l’objectiu final: que tothom acabi la festa amb un bon regust de boca i amb ànsies de què arribi la del proper any.

Uns actes poden agradar més que d’altres, ara bé, el que ningú no pot negar és que l’expectacularitat i la novetat no són els adjectius més adients per qualificar la Festa Major d’Albinyana. Tot el contrari, cada any (tot i ser la Festa Major principal del municipi) va en decadència respecte l’any anterior.

Falta diàleg per evitar malentesos, falta que es promogui la participació amb iniciatives pròpies del veïnat, de les associacions i entitats, que NO sigui una festa EXCLUSIVA d’uns quants i al gust d’uns quants!... ÉS LA DEL POBLE.

I si hi ha símptomes de malestar és que alguna cosa no s’està fent bé. Aquí és on el bon doctor ha de demostrar si sap o no diagnosticar el que li passa al seu pacient: ALBINYANA.

EN MARXA!!!

Després d’aquest parèntesi estiuenc, torno a iniciar l’activitat amb energies renovades i moltes, moltes coses per explicar.

Crec que una de les més importants és que, tinc l’honor de formar part de l’equip de govern del Consell Comarcal del Baix Penedès, per la qual cosa i per primera vegada en la història del consell hi ha un representant d’Albinyana al govern comarcal.

Dic que és un honor, perquè és una oportunitat de poder treballar per tots vosaltres, no tant sols a nivell municipal (que ja ho faig amb les limitacions que comporta estar a l’oposició) si no que ara tinc la oportunitat de treballar per tota la comarca: El Baix Penedès.

Imatge captada el dia de la constitució del Consell Comarcal

Com a Consellera Comarcal soc la responsable de l’àrea de Joventut i de l’àrea de Consum, tot i que col·laboro en les àrees de Treball i Esports.

Ja sabeu, per tot en el que us pugui ajudar, estic a la vostra disposició.

Foto de família amb tots els conselleres i les conselleres comarcals

Divendres 29 de juny, a les 21h. es va celebrar el primer Ple extraordinari de la recentment inaugurada legislatura.

Va ser un Ple en el que es van repartir les regidories, es van nomenar tinents d’alcalde i s’estipulava les retribucions econòmiques a percebre.

Així doncs, us informo dels responsables de les diferents àrees municipals.

Quim Nin: Urbanisme
Francisco Cohard: Obres públiques, serveis, via pública, personal i Hisenda.
Mª Fermina Merchan: Governació, Educació, Gent Gran, Participació Ciutadana.
Pedro Melero: Medi Ambient i política forestal, Mobilitat, Noves Tecnologies i Agricultura.
Silvia Maldonado: Joventut, Dona, Turisme i Sanitat
Ester Hernandez: Cultura, Esports, Serveis Socials i Promoció Laboral.

La Junta de Govern la formen: Quim Nin, Francisco Cohard, Mª Fermina Merchan i Ester Hernandez.

La regidora Silvia Maldonado tindrà una dedicació a mitja jornada amb la retribució corresponent a la categoria d’Administratiu i la corresponent alta a la Seguretat Social.

Per assistència als Plens tots els regidors que hi assisteixin tindran una indemnització de 120€ per Ple. Els Plens es celebraran cada 3 mesos, i en cas extraordinari, quan ho cregui oportú l’alcalde.

Per assistència a la Junta de Govern, els regidors que la componen tindran una retribució de 120€ cada un. La periodicitat de les Juntes serà d’una cada setmana.

Una altra dada que crec important que conegueu és les existències de les arques municipals el dia de la constitució del nou Ajuntament (16/06/2007):

A la caixa de la corporació: 311,07€
A Caixa Tarragona: 16.181,86€
Al Banc Santander C.H. 8.320,67€
A Caixa Agrària d’Albinyana 15.348,75€
A “La Caixa” 124.331,62€ (*)
A Caixa Catalunya 11.100,06€
TOTAL..................... 175.594,03€

Fins aquí tot seria normal si no fos perquè els diners que figuren com a saldo a “La Caixa” (*) és la resta d’una pòlissa de crèdit de 190.000€, dels quals s’han gastat 66.000€ i que hauran de retornar íntegrament (els 190.000) el proper més d’agost.

Per tant, com podeu veure l’Ajuntament té un saldo negatiu, és a dir en números vermells, vermells!!

Perquè, a més a més, hi ha tot un munt de conceptes mensuals a pagar: nòmines, pagues extres d’estiu, la recollida de brossa, el manteniment d’enllumenat públic, telèfons, seguretat social,.... Bé, que us haig d’explicar! tothom sap que hi ha unes depeses fixes cada mes a qualsevol llar, empresa i com no Ajuntament.

El que no us puc dir és la quantitat de l’import pendent de pagament de les factures acumulades, ja que les últimes que ens han deixat veure son corresponents a l’any 2005.

Albinyana va bien!

Ja estem a ple estiu, és temps de gaudir de l’aire lliure, dels dies mes llargs, de prendre el sol, d’un bon bany...

A Albinyana podem estar ben orgullosos de l’espai públic per fruir d’un bon bany i prendre el sol que tenim. Si mires tot el contorn des d’aquest punt és magnífic, envoltat de muntanyes i vinyes.

Però alguna cosa ha fallat. Mentre totes les piscines municipals de la comarca estaven a punt per obrir les seves portes al més de juny, a Albinyana no arribava prou aigua per omplir-la a primers de juliol.

Jo no tinc piscina a casa, però pel poc que se sobre el tema tinc entès que a qualsevol piscina li cal un manteniment continuat tant hivern com estiu per tenir-la en bones condicions.

En aquest cas estem parlant d’un bé públic, patrimoni de tots, del qual l’Ajuntament té el DEURE de vetllar pel seu estat, manteniment, etc. per tal de que els Albinyanencs i Albinyanenques puguin fruir-lo.

En fi, tot i estar ben entrat el mes de juliol, ja podeu anar a la piscina.

FELIÇ SANT JOAN

Us escric aquestes paraules quan l'olor a pòlvora encara es present pels carrers del nostre poble, els més petits i aquells que no ho són tant han gaudit al llarg de tota la nit durant la revetlla de Sant Joan fent esclatar els petards que esperaven ansiosament perquè el soroll i els colors omplissin de vida la nit més curta de l'any.


Espero que tots hagueu tingut una MOLT BONA REVETLLA DE SANT JOAN i que la jornada acabi molt bé per tots vosaltres, especialment per tots aquells que us dieu Joan o Joana que vull aprofitar per felicitar-vos des d'aquest modest espai.

Apunts, 16 de juny 2007

El passat dissabte 16 de juny va tenir lloc la constitució de l’ajuntament d’Albinyana, a les dotze del migdia començava puntualment la sessió. Un nombrós públic es trobava present a la sala de plens. Primer es va constituir la mesa d’edat, posteriorment tots els regidors i les regidores vam prometre el càrrec i en darrer lloc tan sols calia escollir el nou alcalde o alcaldessa que havia de dirigir el govern municipal durant els propers quatre anys.

El cap de llista de CIU va presentar candidatura, proposant Quim Nin com alcalde i com a cap de llista del PSC també vaig presentar candidatura perquè hi havia més de sis-centes persones que havien recolzat el nostre projecte i en agraïment a totes elles vam considerar oportú presentar candidatura.

Les coses estaven molt clares, no hi havia lloc a la sorpresa perquè CIU havia guanyat les eleccions i a més gaudia d’un regidor més que el PSC així que tenia la majoria absoluta garantida.

Vam procedir a la votació que donava lloc als següents resultats:

CIU:6 vots
PSC: 5 vots

D’aquesta manera, Quim Nin, es convertia en el nou alcalde d’Albinyana per a la legislatura 2007-2011. Des d’aquest espai voldria felicitar-lo perquè malgrat les rivalitats polítiques les urnes han decidit que ell sigui l'alcalde d'Albinyana, així que tant el grup socialista com la persona que escriu aquestes línies respectarà aquesta decisió legítima i democràtica.

Abans d’acabar voldria comentar-vos ràpidament una polèmica que algú ha volgut crear entorn la dimissió del número 3 de la nostra candidatura. El projecte socialista sempre ha comptat amb el treball, la dedicació i l’esforç de moltes persones, algunes d’elles apareixien en el nostre programa electoral i el seu nom figurava dins els onze primers llocs la nostra candidatura. Altres es trobaven dins els suplents i altres ni tan sols eren coneguts per l’opinió pública però estaven amb nosaltres, recolzant-nos, ajudant-nos en tot el que podien.

Al llarg de la campanya electoral vaig tenir oportunitat d’exposar en reitarades ocasions que el projecte socialista no era personalista, no hem de caure en l’error de centrar tot el treball entorn d’una persona, per mi és tant important el número 1 de la nostra llista, el 4 com l’11.

El número 3 de la nostra candidatura no va acceptar l’acte de regidor per motius personals i ens vam trobar que la següent persona que havia de ser regidor, el número 6 tampoc ho podia ser a causa de tota una sèrie d’esdeveniments sobrevinguts.

A més tampoc entenc que hi hagi qui es posi les mans per la no acceptació de l’acte de regidor perquè voldria recordar que a mitjans de la passada legislatura, la regidora de CIU MArifé Merchán va dimitir per motius personals i no hi va haver cap comunicat públic en el qual es posés en coneixement del veïns i veïnes d’Albinyana d’aquesta dimissió quan ella havia exercit i actuat com a regidora durant un llarg període de temps.

Tan sols volia aclarir aquest fet perquè abans d’especular i difondre mentides convé conèixer les coses de prop, no té sentit fer volar coloms i exposar hipòtesis i possibilitats de dubtosa fiabilitat. Quan parlem de persones s’ha d’anar molt en compte perquè avui els ha pogut passar als nostres regidors però potser demà passarà al grup de CIU i tingueu per segur que jo mai m’atreviria a difondre les barbaritats que aquests dies he anat escoltant.

El proper dissabte es constitueixen els nous Ajuntaments arreu de l’Estat Espanyol.

En el nostre cas iniciarem una nova etapa amb cinc companys i companyes que, malgrat haver quedat a l’oposició i veure la impossibilitat de fer reals totes les il·lusions de crear i donar forma a nous projectes pel municipi i millorar el que ja tenim, no els han minvat les ganes de defendre el tipus de municipi que desitgen i que 603 persones, amb el seu vot de recolzament, han fet saber que també el desitgen.

Estic molt orgullosa perquè aquestes persones simplement han cregut en el nostre programa i en nosaltres, en res més. Nosaltres no hem governat, ni hem construït, ni hem hagut de fer jocs de mans perquè ens votessin.

Pura i simplement volen un altre model de municipi i de convivència, i estan convençuts que som la millor opció.

PER A TOTS VOSALTRES TREBALLAREM AMB MÉS FORÇA QUE MAI!!!!

Així és la única manera de demostrar-vos el nostre agraïment.

I des d’aquí vull dir-vos que volem comptar amb vosaltres per treballar plegats, la vostra opinió ens interessa i la vostra participació encara més, tot i que sigui per temes en concret (cultura, medi ambient, educació....).

Podeu adreçar-vos a aquest blog o bé al correu: mjsequera@socialistes.cat

Volem tirar endavant Albinyana d’una forma CONSTRUCTIVA no destructiva, amb respecte vers tothom, malgrat que hi ha gent que ho vol fer veure d’una altra manera.

Per contra de la imatge malèfica que volen donar de nosaltres, els qui ens coneixen saben perfectament que res més lluny de la realitat.

“... no pots jutjar al teu semblant per les aparences” .

Ja saps! Si ens necessites només cal que ens ho facis saber. Tal com explicava als actes electorals VOLEM TREBALLAR PER A VOSALTRES I HO FAREM DES DEL LLOC QUE SIGUI!

GRÀCIES

Les meves sinceres gràcies a totes les persones que han treballat intensament durant la campanya electoral, que nosaltres l'hem desenvolupat de manera neta, casa per casa, presentant el nostre projecte, recollint queixes i sol·licituds que anotàvem per intentar posar algun remei a totes les mancances. No em vull oblidar dels meus companys de candidatura que malgrat no ha estat possible la victòria obtenim un bon resultat, 5 regidors al consistori albinyanenc davant els 6 que obté CiU.

Sense les 603 persones que van dipositar la seva confiança en el projecte que encapçalo no hagués estat possible la representació de 5 persones dins l’ajuntament d’Albinyana, a tots els que el passat diumenge vau votar el projecte socialista, gràcies pel vostre recolzament.

No tenim cap problema de treballar des de l’oposició perquè per nosaltres la nostra prioritat és i serà ALBINYANA. Hi ha qui anit tenia un sentiment agredolç quan va conèixer que la ciutat de Tarragona no estaria governada pel fins ara president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, sinó que les urnes van donar la victòria al company i amic Pep Fèlix Ballesteros, des d’aquí aprofito per felicitar-lo.

També hi ha qui utilitza l’alcaldia del seu municipi com a trampolí per poder saltar cap a esferes superiors, veurem que passen aquests dies previs a la constitució de consells comarcals i diputacions provincials perquè el nerviosisme es palpable en l’ambient.

En darrer lloc, no em vull oblidar d’esmentar els insults i els atacs que vaig patir ahir quan vaig acudir al col·legi electoral d’Albinyana on una persona que forma part de la candidatura de CIU a Albinyana em va espentejar en reiterades ocasions així com també es va dirigir des d’un total menyspreu vers la meva persona.

No crec que aquestes siguin les formes més adequades però tots coneixem quin és l’estil de Convergència i Unió Albinyana, nosaltres mai entrarem en el perillós joc dels insults i els atacs personals perquè considerem que el respecte sempre han d’estar present en qualsevol comptesa electoral.

Ràpides valoracions

Després d’una jornada esgotadora penso que encara no ha acabat el dia perquè tinc un deute amb els meus lectors virtuals. A tots ells gràcies per la paciencia perquè no puc actualitzar aquest racó de la xarxa tant com voldria.

Tanmateix, avui us voldria parlar de moltes qüestions, el temps és limitat així que faré una ràpida visió sobre l’evolució de la campanya electoral en el nostre bell municipi, Albinyana. Si bé vam començar a repartir per les cases un DVD sota el lema Dóna color a Albinyana el qual resumia molt bé la nostra voluntat que consisteix únicament en treballar en benefici de tots els veïns i les veïnes del nostre municipi i totes les cases ens rebien amb mostres d’afecte i gratitud realment sorpenent.

Durant aquests darrers dies quan expliquem que volem convertir els nostres projectes en una realitat i només serà possible si el proper diumenge el PSC es converteix en la formació política més votada a Albinyana hem apreciat com les persones ens aturen pel carrer simplement per dir-nos que el proper diumenge dipositaran una papareta socialista a la urna electoral d’Albinyana, altres quan tot just acabem de picar al timbre per informar sobre el nostre projecte ens reben oferint-nos la seva llar per estar una estona tranquils i conèixer de prop les nostres propostes.

Són tantes les anècdotes que m’han passat al costat dels meus companys de candidatura i també estant a prop dels veïns i les veïnes, escoltant els seus problemes també les seves preocupacions i pors. Nosaltres apostem per una política de proximitat, al costat del ciutadà.

Altres curiosament, en aquests dies de campanya aprofiten per treure a la palestra les comptades actuacions que s’han dut a terme durant aquests quatre anys de pèssima gestió municipal. Quan van tenir coneixement que nosaltres repartíem un DVD a ells els fa faltar temps per fer-ne un altre, estan nerviosos i això es veu a simple vista. Ara el més interessant de tot és que abanderen el lema amb el quals els socialistes ens presentàvem a les eleccions autonòmiques del passat 1 de novembre: Fets, no paraules.

El proper diumenge tu tens la paraula, tu decideixes si apostes per una formació progressista com és la que en aquests moments tinc la sort d’encapçalar votant al PSC t’asseguro que el nostre lema es convertirà en una realitat

CANVIA ALBINYANA, TOTS HI GUANYAREM!!!

Foto candidatura

En un article anterior vaig tenir l'oportunitat de presentar-vos la candidatura socialista a l'alcaldia d'Albinyana però arrel de moltes sol·licituts i propostes de les persones que de tant en tant visiten aquest espai avui és voldria fer arribar totes les persones que m'acompanyen a la candidatura socialista a l'alcaldia d'Albinyana.

En aquests moments, vivim dies difícils amb molta feina però l'harmonia i la bona sintonia que tenim amb tots els companys i les companyes que integren la candidatura socialista és un gran pas. A més, ens trobem efectuant porta a porta i realment l'actitud cordial i amable amb la qual les persones ens obren la porta, ens atenen i es preocupen per les nostres propostes és realment una molt bona senyal.



1. Maria Jesús Sequera Garcia
2. Fernando Rebollar Martínez
3.Teodoro Otero Corpas
4. Mireia Batalla Cruz
5. Miguel Artiaga Zaragozano
6. Pedro Pablo Navarro Pérez
7. Eva Ferrer Morales
8. José Antonio Muñoz Sánchez
9.Francisca Domínguez Fondevila
10. Pablo Hermina Papaleo
11. Merce Hinojosa Ligero

Suplents
1. Susana Gómez Núñez
2. Luis Vera González
3. David Machuca Bonilla
4. Pilar Solis Maturana

INFORMATIU ALS INTERESSATS EN HABITATGE SOCIAL PROTEGIT

Davant la notícia d’una promoció d’habitatge social protegit per part de l’Ajuntament apareguda a la revista “Margalló”, el PSC d’Albinyana ens veiem, un cop més, obligats a explicar-vos davant l’ OCULTACIÓ MANIFESTA d’informació als interessats, el procés que ha de seguir un Ajuntament per tal de dur a terme la construcció d’habitatge social.

Per a nosaltres és INTOLERABLE que es jugui amb les persones que tenen problemes per adquirir habitatge pel sol fet d’aconseguir vots.

D’això se’n diu MANIPULACIÓ I DISTORSIÓ de la realitat. Cal que sapigueu EL QUE NO S’HA DIT:

- La Llei d’Urbanisme obliga a TOTS els Ajuntaments a destinar les parcel·les que ha rebut de noves zones urbanes a habitatge protegit. Per tant, governi el Sr. Quim o governi qualsevol altre persona, l’Ajuntament està obligat a fer-ho. Per què no ho ha fet en aquest 8 anys i espera a anunciar-ho a un mes d’eleccions municipals?

- A dia d’avui l’Ajuntament no té cap terreny de la zona de Cal Ganso inscrit al seu nom al registre de la propietat. Per tant encara no disposa dels terrenys per poder construir.

- L’Ajuntament NO té l’autorització administrativa de la Generalitat per dur a terme aquest projecte i això és un requisit indispensable per tirar endavant. I HO SAP!

- No ha aprovat, ni ho pot fer sense autorització del Departament d’Habitatge, cap Plec de condicions per treure a concurs l’obra de les cases per procedir a la construcció.

- No ha aprovat les bases perquè els interessats puguin saber si tindran o no accés al sorteig (edat, renda mínima i màxima, si és requisit estar empadronat o no, la puntuació que es donarà al justificar els requisits, període d’inscripció, dia del sorteig...)

-Tot aquest procés triga aproximadament 3 anys en materialitzar-se i poder donar les claus dels habitatges als afortunats del sorteig.

Anar prometent cases a la gent com qui regala caramels a pocs dies d’unes eleccions no té altre nom que comprar vots a canvi de promeses efímeres que, com a molts de vosaltres ja va prometre, després de les eleccions s’obliden de complir. Simplement perquè és impossible regalar cases, col·locar a tothom a treballar a l’Ajuntament...

EXIGIU EL RESPECTE QUE US MEREIXEU! NO DEIXEU QUE US MANIPULIN AMB IL·LUSIONS I DESPRÉS TOT QUEDI EN NO RES!. Qui pretén ser alcalde d’un poble no pot anar amb mentides i falses promeses. L’alcalde és una persona al servei del poble i no al revés i quan algú té un problema té el deure d’ajudar-lo sigui qui sigui i pensi com pensi. Ha de ser l’alcalde de tothom!

Les llistes electorals

El dimecres 25 d'abril el Butlletí Oficial de la Província de Tarragona publicava totes les llistes electorals que concorreran a les properes eleccions municipals que tindran lloc el darrer diumenge de maig, concretament el dia 27.

Entre la munió de llistes que podíem trobar a tots les municipis, voldria destacar un parell de consideracions. En primer lloc, tots els municipis de la nostra comarca per primera vegada a la història compten amb una llista del PSC-PM, aquest és un fet destacable perquè tots els ciutadans i ciutadanes amb independència de la ubicació del seu domicili tindran l'oportunitat de votar una opció municipalista com és la nostra. Començant pels pobles costaners, passant pels interiors fins arribar a les zones limitrofs.

En segon terme, em voldria centrar en el meu municipi, Albinyana. Encara no he tingut oportunitat de presentar-vos la llista electoral que el Partit dels Socialistes presenta davant la ciutadania. Tinc l'enorme orgull d'ençapçalar la mateixa i tot i que crec que les conclusions les heu d'extreure vosaltres mateixos deixeu-me que us faci una petita concreció. A simple vista constatareu que el conjunt de la llista està integrada per persones de diverses sensibilitats, homes i dones que intenten representar la diversitat de la societat albinyanenca.

Aquesta és la nostra llista

1. Maria Jesús Sequera Garcia
2. Fernando Rebollar Martínez
3.Teodoro Otero Corpas
4. Mireia Batalla Cruz
5. Miguel Artiaga Zaragozano
6. Pedro Pablo Navarro Pérez
7. Eva Ferrer Morales
8. José Antonio Muñoz Sánchez
9.Francisca Domínguez Fondevila
10. Pablo Hermina Papaleo
11. Merce Hinojosa Ligero

Suplents
1. Susana Gómez Núñez
2. Luis Vera González
3. David Machuca Bonilla
4. Pilar Solis Maturana

Durant els propers dies miraré d'anar aproximant a totes les persones que visiten aquest espai les principals línies d'actuació que els socialistes d’Albinyana considerem prioritàries per acabar amb l'estancament i la deixadesa que l'actual equip de govern municipal ens demostra dia rere dia.


Totes les persones que us he presentat a les línies anteriors estan disposades a treballar intensament perquè Albinyana surti del forat en el qual es troba i s'actualitzin les polítiques dirigides als ciutadans perquè hi ha qui es troba enclavat en ple segle XIX i oblida amb certa lleugeresa que les necessitats de la població d'avui poc tenen a veure amb les existents uns anys endarrera.

Reflexions

Els socialistes d’Albinyana ens trobem treballant intensament durant aquests dies, aquesta ha estat la tònica que hem dut a terme durant aquests quatre anys d’oposició i no volem perdre el ritme. Ara tenim l’oportunitat d’explicar als veïns i a les veïnes d’Albinyana que una altra Albinyana és possible i que només amb el canvi de govern serà possible perquè els socialistes presentem una llista renovada, integrada amb persones amb moltes ganes de treballar.

L’ambient desprèn un fort aire electoral, mentre hi ha qui a corre-cuita procura inaugurar els parcs que durant tota la legislatura ha tingut abandonats altres seguim defensant la prioritat que els albinyanencs i les albinyanenques han de tenir durant els 365 dies que té l’any no només el darrer mes quan la legislatura està a punt d’acabar.

Aquests gestos ens demostren el seu tarannà, aquest és un simbol de nerviosisme, no han fet les coses ben fetes i ara procuren arreglar-ho posant quatre pedaços per sortir del pas.

Com fa dies que no actualitzo la web, aprofitaré per allargar-me una mica més i així parlar-vos d’un acte que va tenir lloc el passat divendres al Vendrell. Vaig voler assistir a la presentació de la candidatura socialista a l’alcaldia del Vendrell encapçalada per Helena Arribas que comptava amb el recolzament d’un pes pesant del govern de Zapatero, ni més ni menys que l’Alfredo Pérez Rubalcaba.

A més, hi havia una bona representació dels socialistes baixpenedesencs que també ens vam desplaçar fins a la Sala Pau Casals de la Lira del Vendrell per donar suport a la nostra companya Helena Arribas, tots estem segurs del triomf del PSC al Vendrell perquè l’etern candidat de CiU passa per moments crítics.

En fi, mentre a les files socialistes es respira alegria i molta il·lusió, els convergents s’estiren del cabells, protesten i es queixen perquè veuen, aprecien i costaten el tren se’ls està a punt d’escapar.

Foto de família amb Rubalcaba: Joan Sans, Cristina Carreras, Helena Arribas, Imma Costa, Rubalcaba, Avelino Menéndez i una servidora

Feliç dia!

Aquests dies els aparadors de les pastisseries i els forns de pa es trobaven plens d’enginyoses figures de xocolata que reproduïen les darreres novetats aclamades pel públic infantil. No obstant, avui en dia els rotllos de pasqua han quedat oblidats pel conjunt de la ciutadania perquè els pastissos més elaborats de fruita confitada o mantega comparteixen protagonisme amb les elaborades figures de xocolata que demanden els padrins per regalar als seus fillols.

Aquestes hores us puc assegurar que a moltes llars les figures de xocolata han quedat desvirtuades perquè el nerviosisme i l’ímpetu que caracteritza a la quitxalla no els deixa esperar a demà a menjar-se la mona i probablement ja hauran escapçat un trocet de figura per tastar-la.

Així doncs aprofito aquest espai per desitjar-vos que gaudiu menjant la mona i si teniu l’oportunitat compartiu una bona estona amb aquelles persones que us acompanyin. Per un dia oblideu els rellotges i les agendes!!!

Dones i socialistes

D'esquerra a dreta: Cristina Carreras, Núria Segú, Manuela de Madre, Lourdes Muñoz, Mª Antònia Rossell, Núria Güell i jo mateixa

Avui m’ha arribat a les mans la imatge que encapçala aquest escrit, sincerament feia dies que l’esperava. Aquesta foto es correspon a l’acte que el PSC va organitzar per celebrar el dia de la dona treballadora, el 8 de març. Una delegació socialista del Baix Penedès no es va voler perdre la cita, concretament hi vam assistir la Cristina Carreras, la MªAntònia Rossell, la Núria Güell i jo mateixa. A més, aprofitant l’avinentesa ens vam aplegar més de 100 candidates a les alcaldies del diversos municipis de Catalunya per celebrar aquesta jornada.

La vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, va dur a terme una lúcida intervenció de la qual desitjaria destacar aquesta impactant reflexió: “El PSC és el partit de les dones perquè som les dones les que apostem pel PSC, per un partit que ho té tot: és feminista, és ecologista, és municipalista i és integrador”.

No hem d’oblidar que a Catalunya només hi ha un 10% d´alcaldesses i aquesta és una realitat que cal canviar. Fa anys que des del PSC treballem activament perquè les dones es sumin al projecte socialista. La Secretària de la Dona del PSC, Lourdes Muñoz, ens va recordar que mentre que CiU només té un 7´5% de les seves alcaldies liderades per dones, al PSC aquest percentatge s´eleva fins el 15´4%.

A més, si ens traslladem a la nostra comarca, el Baix Penedès, el PSC compta amb 5 de dones al capdavant de l’alcaldia dels següents municipis: El Vendrell amb l’Helena Arribas, Santa Oliva amb la Cristina Carreras, Llorenç del Penedès amb la Mª Antònia Rossell, el Montmell amb l’Imma Costa i Cunit amb la Dolors Carreres. En canvi, Convergència i Unió demostra un desinterès total vers les polítiques dirigides al foment de la igualtat perquè tan sols té una alcaldessa de la seva formació política en el conjunt de tota la comarca.

Simplement, voluntat

Tot sovint, els mitjans de comunicació, ens adrecen missatges per tal de fomentar el respecte al medi ambient, missatges que normalment formen part de campanyes de sensibilització dirigides a la població.

És evident que TOTS els governs, uns més sensibles que d’altres, estan d’acord que el tema de la conservació i millora del medi ambient és un tema difícil de resoldre ja que per obtenir resultats satisfactoris cal una implicació de la població.

Ara bé, potser caldria que abans de pretendre que la població s’impliqui amb el dia a dia, els governants siguin els primers a estar convençuts del que es vol aconseguir i ser els primers, des de l’Administració on governen, a donar exemple.

M’explicaré: en un poble com el nostre, a petita escala, em pregunto quines actuacions s’han fet per fomentar la recollida selectiva. Quines xerrades informatives? Quina inversió en material adient per facilitar a tothom la possibilitat de fer recollida selectiva? Quins incentius s’han adoptat per reconduir els mals hàbits que només ens donen un entorn del municipi brut i descuidat? Quina vigilància per evitar que gent d’altres municipis utilitzin els torrents i boscos d’Albinyana com abocadors comarcals? ... CAP i tot això ÈS COMPETÈNCIA DE L’ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERA AL CIUTADÀ: L’AJUNTAMENT.

No s’entén que la gent que SÍ està sensibilitzada i vol contribuir en un municipi millor i més ric pel que fa al seu entorn, el qual és patrimoni de tots, no tingui les eines i serveis necessaris per poder-ho fer. És més, és inaudit que un Ajuntament d’un municipi com Albinyana, envoltada de boscos (cosa que envegen d’altres) es permeti tenir abocaments incontrolats com a bolets, no faci ni el gest de demanar subvencions per franges de protecció contra incendis, que sigui notícia als diaris com a un dels pocs municipis sense Pla d’autoprotecció contra incendis (EL PAÍS), tot i que està declarat com a municipi amb alt risc d’incendi.

Hi ha molta feina a fer, només cal més VOLUNTAT, cosa que està ben clar que als nostres governants els hi manca. Però això ben aviat es podrà corregir en benefici de tots i sobre tot del nostre poble!

LES PERSONES, UNA PRIORITAT DEL SENYOR ALCALDE? ROTUNDAMENT NO!

El passat mes d’agost, tot Catalunya va poder veure per TV3 que Albinyana era notícia, i no pas per motius dels que ens podríem sentir orgullosos, tot al contrari, un cop més el desgovern que patim les persones que residim al municipi ha estat la causa de què fos prou important i interessant com per sortir al noticiari de Televisió de Catalunya.

Això és, principalment, la causa que va motivar als periodistes de televisió així com els diaris provincials i comarcals, de fer públic aquest succés: La desídia d’un Ajuntament que davant la queixa de varis veïns des de l’any 2004 encara no ha esta capaç d’actuar per eliminar una invasió de rates.

Seguretat per a les persones, risc per a la salut... tot això son motius prou importants per a què un alcalde actuï amb la celeritat que el tema requereix i evitar els perills que adults i nens petits, com és en aquest cas, puguin arribar a ser causa d’accidents no desitjats per ningú, dels quals un cop soferts tothom es lamentaria per no haver actuat abans.

I és que el més greu de tot no són les rates, és la no intervenció conscient de qui té la plena competència i el deure d’actuar en aquests casos: L’ALCALDE.

Han estat molts els escrits que les famílies afectades directament han enviat a l’Ajuntament, així com converses personals amb l’alcalde que, com sempre, acaben en bones paraules, però sense la resposta per solucionar el problema.

El PSC en la majoria de Plens que s’han celebrat hem reclamat que no es netegen les finques sense edificar, que hi ha cotxes abandonats des de fa anys al carrer, que no es netegen els carrers... Sempre hem rebut excuses tot i que son actuacions d’obligat compliment per a qualsevol Ajuntament segons estableix la normativa legal vigent. Però a Albinyana també hem de donar la nota en saltar-nos la llei!

Albinyana is different!

Últimament es parla molt de la poca credibilitat dels polítics en general, però he de reconèixer que hi ha gent, que es fan dir polítics, que amb la seva actitud estan demostrant reiteradament que darrera les bones paraules no hi ha res més que això, paraules i alhora aquests personatges contaminen, com una poma podrida dins un sac, a totes les altres persones que honestament volen treballar per la comunitat.

M’explicaré: tota persona que decideix lliurement involucrar-se en el mon de la política (i en aquest cas em refereixo a la municipal) accepta d’entrada que estem en un estat DEMOCRATIC DE DRET, es a dir que hi ha unes normes que determinen com han d’actuar les administracions, normes que serveixen per garantir una activitat transparent i facilitar l’acció tant del govern com de l’oposició.

A Albinyana no és així. Talment sembla com si no fóssim d’aquest mon. El que no s’enten és com l’alcalde d’Albinyana, Quim Nin, havent estat 12 anys a l’oposició, 8 governant, diputat a Tarragona i president de CDC a Tarragona encara no s’hagi assabentat que té unes obligacions per precepte legal: convocar Ple al seu municipi cada 3 mesos; que els expedients dels temes a debatre en el Ple o a la Junta de Govern han d’estar a Secretaria per poder ser examinats per l’oposició 48 h. abans, que si rep una convocatòria de reunió per un representant de cada partit polític del seu municipi no pot ocultar-ho i presentar-se ell sol; que els comptes municipals hi ha un termini per aprovar-los (dijous, 8 de març aprovarem els del 2005); que una despesa acordada en Junta de Govern s’ha de comptabilitzar com a tal amb la mateixa data que l’acord (no a l’exercici següent)...

La llista d’anècdotes és interminable. Ara, a les acaballes d’aquesta legislatura puc dir clarament que aquesta actitud és despòtica, quasi dictatorial, tal ment quan ho explico costa de creure perquè més aviat recorda un temps passat que, la majoria creiem que ja és història, no és així.

Aquests personatges són com els fantasmes del passat que utilitzen la por de la gent amb amenaces infundades, la mentida com a eina principal i s’asseguren la cadira autoritzant il·legalitats manifestes girant la cara cap un altre cantó i el resultat és un poble on impera la llei del més fort i evidentment via lliure pels amics de...

Els que reconeixem l’alt preu que va costar aconseguir la llibertat i la igualtat de tots i totes no hem de permetre que sota el paraigua de la democràcia hi pugui haver gent d’aquesta mena, gent que vol jugar però sense acceptar les normes de joc i posant en pràctica les seves, així sempre perdent els mateixos, sortim perdent tots perquè acabem sent éssers sotmesos.

Mª Jesús Sequera Garcia
Cap de llista del PSC d’Albinyana

Sopar de presentació caps de llista socialistes del Baix Penedès

Candidats i candidates amb José Montilla

Ahir vaig viure un dia amb una certa intensitat, a quarts de vuit, acudia al Vendrell per recolzar a la companya Helena Arribas ja que tenia lloc la seva presentació oficial de la mà del Martí Carnicer i el president de la Generalitat José Montilla.

Vaig quedar astorada davant la gran quantitat de persones que es trobaven presents a l’acte de presentació de la candidata a l’alcaldia del Vendrell. L’ambient d’alegria i d’optimisme que es respirava en el restaurant vendrellenc Quatre de Vuit era contagiòs.

Tanmateix, quan va acabar aquest acte la nit tot just començava perquè la gran cita del socialisme baixpenedesenc era a Calafell. Dissabte 3 de març, data escollida per dur a terme la presentació oficial dels caps de llista socialistes de tota la comarca del Baix Penedès.

Més de cinc-centes persones ens aplegàvem al polisportiu Jaume Vilamajor per sopar i conversar tranquil·lament al costat de companys i companyes que s’havien desplaçat fins el municipi calafellenc per fer-nos costat davant el gran repte que assumim tots els caps de llista dels diversos municipis de la nostra comarca.

D'esquerra a dreta, MªAntònia Rossel, Joan Sans i jo mateixa

A títol personal, voldria afegir que vaig gaudir molt intensament de la jornada d’ahir, em vaig sentir recolzada pel conjunt de persones que conformen la família socialista, des dels més veterans passant per aquells que coneixen de prop el món municipal fins arribar a l’entusiasme que em transmetien els més joves.

No obstant, no hem d’oblidar el dia a dia, el treball incessant que cal realitzar perquè són molts els aspectes que convé millorar en el nostre municipi i estem convençuts que els socialistes podrem donar resposta a totes les mancances existents al dia d’avui.

Problemes informàtics

Un error informàtic ha estat el culpable que les entrades anteriors que existien en aquest espai personal s'hagin eliminat, precisament la meva absència aquests dies a la xarxa era deguda a aquest fet. Afortundament, avui he pogut resoldre aquest imprevist i espero poder tornar a la normalitat el més ràpid possible.


Us demano disculpes per la manca d'actualització d'aquest blog però es tractava d'una qüestió de força major, de totes maneres procuraré publicar les entrades anteriors i actualitzar amb la major regularitat aquest espai.

Moltes gràcies!

Xus

L'ajuntament d'albinyana aposta pel cava valencià

L'alcalde d'Albinyana, Quim Nin (CiU) promociona el cava Valencià
L´any passat el sector del cava patia un fort boicot arrel del paper desvirtuador que la dreta mediàtica i cavernícola orquestrada des del carrer Gènova duia a terme vaticinant l´arribada del caos i la desaparició d´Espanya com a conseqüència de la tramitació del nou Estatut d´Autonomia de Catalunya a les Corts Generals.

Des de Catalunya i perquè no dir-ho també des de diversos indrets d´Espanya, quan es va tenir coneixement de la divulgació d´aquesta campanya no es va trigar en condemnar aquesta gran absurditat. El cava català gaudeix d´un enorme prestigi internacional, només hem de fixar-nos en les xifres de les exportacions per constatar-ho però malgrat aquesta evidència hi havia que desitjava enfonsar l´economia catalana.

Afortunadament, malgrat l´intent insistiu, permanent i suspicaç no van aconseguir el seu objectiu però el sector del cava se´n va veure ressentit perquè les vendes a la resta de l´estat es van reduir considerablement. Avui en dia, el clima de tensió en matèria territorial pràcticament ha desaparegut, desbancat per altres temes més candents ja que cap dels apocalíptics pronòstics que s´efectuaven s´han complert després de l´entrada en vigor del nou Estatut.

Sense abandonar el món del cava, em veig obligada a explicar-vos un fet que m´ha deixat bocabadada. Ràpidament hi haurà qui pensarà que es tracta d´una operació política que el principal partit de l´oposició del consistori albinyanenc s´ha inventat però us puc assegurar que res del que a continuació exposaré és fruït de la meva imaginació sinó que em limitaré a descriure les coses pel seu nom. És més, aquells que no confiïn en la meva paraula els convido a que s´adrecin a qualsevol treballador municipal perquè en surtin de dubtes.

El cava s´ha convertit en el protagonista dels lots de Nadal que l´Ajuntament d´Albinyana ha lliurat als seus treballadors, fins aquest punt no hi ha cap element innovador. Ara bé, què pensaríeu si us digués que aquells que s´omplen la boca defensant el paper destacat i primordial que el sector agrícola suposa en el conjunt de l´economia catalana són els primers en trair-la? Sóc conscient que ningú es creuria que un membre tan destacat de la cúpula de Convergència i Unió, alcalde d´Albinyana i diputat a la Diputació de Tarragona com és Joaquim Nin donés als seus treballadors un lot de Nadal en el qual hi havia cava valencià perquè brindessin les festes.

No tinc cap objecció sobre l´origen de l´ampolla de cava però resulta paradoxal que després del boicot tan recent que va patir el sector del cava l´any passat, no existeixi un mínim de sensibilitat per garantir i vetllar la presència del cava català en el lot dels treballadors municipals. D´aquesta manera, enguany des del consistori albinyanenc bé sigui tàcita o explícitament, es mantenia una pràctica que anava contra Catalunya.

El cinisme no es queda aquí sinó que va més enllà perquè resulta totalment contradictori que aquestes pràctiques les duguin a terme aquells que s´autodefineixen com els veritables protectors dels interessos catalans. Aquesta actitud converteix en paper mullat els grans discursos patriotistes dels quals acostumen a fer gala i honor els membres de Convergència i Unió.

M. Jesús Sequera

Benvinguda

Les noves tecnologies em permeten que des de casa us pugui donar la benvinguda a aquest petit espai virtual que acabo d'inaugurar dins la immensitat de la xarxa. Feia temps que tenia ganes de fer-ho però mai trobava el moment. Ho he de confessar, obrir aquest blog era un dels molts pròposits que tenia al cap de cara al proper any que estem a punt d'iniciar però ben mirat perquè hem d'esperar al 2007 si avui mateix puc escriure quelcom perquè des de qualsevol racó del món puguem establir un contacte.

La meva pretensió inicial és compartir amb tots vosaltres les impressions i les opinions que la vida quotidiana m'ofereix. No obstant, també desitjaria explicar-vos el dia a dia que es viu en el meu municipi, Albinyana, governat per un alcalde dèspota que es creu en la possessió de la veritat i tracta amb menyspreu aquells que ens trobem a l'oposició. Tanmateix, procuraré que en aquest espai també hi pugueu trobar altres qüestions interessants i que us puguin ser d'utilitat.

Després de totes aquestes consideracions prèvies tan sols em queda afegir que per aquells que no em coneixeu, el meu nom és Maria Jesús Sequera (pels amics Xus) i actualment sóc la Portaveu del Grup Socialista a l'Ajuntament d'Albinyana.

Una cordial salutació!
Xus