El passat dissabte 16 de juny va tenir lloc la constitució de l’ajuntament d’Albinyana, a les dotze del migdia començava puntualment la sessió. Un nombrós públic es trobava present a la sala de plens. Primer es va constituir la mesa d’edat, posteriorment tots els regidors i les regidores vam prometre el càrrec i en darrer lloc tan sols calia escollir el nou alcalde o alcaldessa que havia de dirigir el govern municipal durant els propers quatre anys.
El cap de llista de CIU va presentar candidatura, proposant Quim Nin com alcalde i com a cap de llista del PSC també vaig presentar candidatura perquè hi havia més de sis-centes persones que havien recolzat el nostre projecte i en agraïment a totes elles vam considerar oportú presentar candidatura.
Les coses estaven molt clares, no hi havia lloc a la sorpresa perquè CIU havia guanyat les eleccions i a més gaudia d’un regidor més que el PSC així que tenia la majoria absoluta garantida.
Vam procedir a la votació que donava lloc als següents resultats:
CIU:6 vots
PSC: 5 vots
D’aquesta manera, Quim Nin, es convertia en el nou alcalde d’Albinyana per a la legislatura 2007-2011. Des d’aquest espai voldria felicitar-lo perquè malgrat les rivalitats polítiques les urnes han decidit que ell sigui l'alcalde d'Albinyana, així que tant el grup socialista com la persona que escriu aquestes línies respectarà aquesta decisió legítima i democràtica.
Abans d’acabar voldria comentar-vos ràpidament una polèmica que algú ha volgut crear entorn la dimissió del número 3 de la nostra candidatura. El projecte socialista sempre ha comptat amb el treball, la dedicació i l’esforç de moltes persones, algunes d’elles apareixien en el nostre programa electoral i el seu nom figurava dins els onze primers llocs la nostra candidatura. Altres es trobaven dins els suplents i altres ni tan sols eren coneguts per l’opinió pública però estaven amb nosaltres, recolzant-nos, ajudant-nos en tot el que podien.
Al llarg de la campanya electoral vaig tenir oportunitat d’exposar en reitarades ocasions que el projecte socialista no era personalista, no hem de caure en l’error de centrar tot el treball entorn d’una persona, per mi és tant important el número 1 de la nostra llista, el 4 com l’11.
El número 3 de la nostra candidatura no va acceptar l’acte de regidor per motius personals i ens vam trobar que la següent persona que havia de ser regidor, el número 6 tampoc ho podia ser a causa de tota una sèrie d’esdeveniments sobrevinguts.
A més tampoc entenc que hi hagi qui es posi les mans per la no acceptació de l’acte de regidor perquè voldria recordar que a mitjans de la passada legislatura, la regidora de CIU MArifé Merchán va dimitir per motius personals i no hi va haver cap comunicat públic en el qual es posés en coneixement del veïns i veïnes d’Albinyana d’aquesta dimissió quan ella havia exercit i actuat com a regidora durant un llarg període de temps.
Tan sols volia aclarir aquest fet perquè abans d’especular i difondre mentides convé conèixer les coses de prop, no té sentit fer volar coloms i exposar hipòtesis i possibilitats de dubtosa fiabilitat. Quan parlem de persones s’ha d’anar molt en compte perquè avui els ha pogut passar als nostres regidors però potser demà passarà al grup de CIU i tingueu per segur que jo mai m’atreviria a difondre les barbaritats que aquests dies he anat escoltant.
El cap de llista de CIU va presentar candidatura, proposant Quim Nin com alcalde i com a cap de llista del PSC també vaig presentar candidatura perquè hi havia més de sis-centes persones que havien recolzat el nostre projecte i en agraïment a totes elles vam considerar oportú presentar candidatura.
Les coses estaven molt clares, no hi havia lloc a la sorpresa perquè CIU havia guanyat les eleccions i a més gaudia d’un regidor més que el PSC així que tenia la majoria absoluta garantida.
Vam procedir a la votació que donava lloc als següents resultats:
CIU:6 vots
PSC: 5 vots
D’aquesta manera, Quim Nin, es convertia en el nou alcalde d’Albinyana per a la legislatura 2007-2011. Des d’aquest espai voldria felicitar-lo perquè malgrat les rivalitats polítiques les urnes han decidit que ell sigui l'alcalde d'Albinyana, així que tant el grup socialista com la persona que escriu aquestes línies respectarà aquesta decisió legítima i democràtica.
Abans d’acabar voldria comentar-vos ràpidament una polèmica que algú ha volgut crear entorn la dimissió del número 3 de la nostra candidatura. El projecte socialista sempre ha comptat amb el treball, la dedicació i l’esforç de moltes persones, algunes d’elles apareixien en el nostre programa electoral i el seu nom figurava dins els onze primers llocs la nostra candidatura. Altres es trobaven dins els suplents i altres ni tan sols eren coneguts per l’opinió pública però estaven amb nosaltres, recolzant-nos, ajudant-nos en tot el que podien.
Al llarg de la campanya electoral vaig tenir oportunitat d’exposar en reitarades ocasions que el projecte socialista no era personalista, no hem de caure en l’error de centrar tot el treball entorn d’una persona, per mi és tant important el número 1 de la nostra llista, el 4 com l’11.
El número 3 de la nostra candidatura no va acceptar l’acte de regidor per motius personals i ens vam trobar que la següent persona que havia de ser regidor, el número 6 tampoc ho podia ser a causa de tota una sèrie d’esdeveniments sobrevinguts.
A més tampoc entenc que hi hagi qui es posi les mans per la no acceptació de l’acte de regidor perquè voldria recordar que a mitjans de la passada legislatura, la regidora de CIU MArifé Merchán va dimitir per motius personals i no hi va haver cap comunicat públic en el qual es posés en coneixement del veïns i veïnes d’Albinyana d’aquesta dimissió quan ella havia exercit i actuat com a regidora durant un llarg període de temps.
Tan sols volia aclarir aquest fet perquè abans d’especular i difondre mentides convé conèixer les coses de prop, no té sentit fer volar coloms i exposar hipòtesis i possibilitats de dubtosa fiabilitat. Quan parlem de persones s’ha d’anar molt en compte perquè avui els ha pogut passar als nostres regidors però potser demà passarà al grup de CIU i tingueu per segur que jo mai m’atreviria a difondre les barbaritats que aquests dies he anat escoltant.
