El passat dissabte 16 de juny va tenir lloc la constitució de l’ajuntament d’Albinyana, a les dotze del migdia començava puntualment la sessió. Un nombrós públic es trobava present a la sala de plens. Primer es va constituir la mesa d’edat, posteriorment tots els regidors i les regidores vam prometre el càrrec i en darrer lloc tan sols calia escollir el nou alcalde o alcaldessa que havia de dirigir el govern municipal durant els propers quatre anys.
El cap de llista de CIU va presentar candidatura, proposant Quim Nin com alcalde i com a cap de llista del PSC també vaig presentar candidatura perquè hi havia més de sis-centes persones que havien recolzat el nostre projecte i en agraïment a totes elles vam considerar oportú presentar candidatura.
Les coses estaven molt clares, no hi havia lloc a la sorpresa perquè CIU havia guanyat les eleccions i a més gaudia d’un regidor més que el PSC així que tenia la majoria absoluta garantida.
Vam procedir a la votació que donava lloc als següents resultats:
CIU:6 vots
PSC: 5 vots
D’aquesta manera, Quim Nin, es convertia en el nou alcalde d’Albinyana per a la legislatura 2007-2011. Des d’aquest espai voldria felicitar-lo perquè malgrat les rivalitats polítiques les urnes han decidit que ell sigui l'alcalde d'Albinyana, així que tant el grup socialista com la persona que escriu aquestes línies respectarà aquesta decisió legítima i democràtica.
Abans d’acabar voldria comentar-vos ràpidament una polèmica que algú ha volgut crear entorn la dimissió del número 3 de la nostra candidatura. El projecte socialista sempre ha comptat amb el treball, la dedicació i l’esforç de moltes persones, algunes d’elles apareixien en el nostre programa electoral i el seu nom figurava dins els onze primers llocs la nostra candidatura. Altres es trobaven dins els suplents i altres ni tan sols eren coneguts per l’opinió pública però estaven amb nosaltres, recolzant-nos, ajudant-nos en tot el que podien.
Al llarg de la campanya electoral vaig tenir oportunitat d’exposar en reitarades ocasions que el projecte socialista no era personalista, no hem de caure en l’error de centrar tot el treball entorn d’una persona, per mi és tant important el número 1 de la nostra llista, el 4 com l’11.
El número 3 de la nostra candidatura no va acceptar l’acte de regidor per motius personals i ens vam trobar que la següent persona que havia de ser regidor, el número 6 tampoc ho podia ser a causa de tota una sèrie d’esdeveniments sobrevinguts.
A més tampoc entenc que hi hagi qui es posi les mans per la no acceptació de l’acte de regidor perquè voldria recordar que a mitjans de la passada legislatura, la regidora de CIU MArifé Merchán va dimitir per motius personals i no hi va haver cap comunicat públic en el qual es posés en coneixement del veïns i veïnes d’Albinyana d’aquesta dimissió quan ella havia exercit i actuat com a regidora durant un llarg període de temps.
Tan sols volia aclarir aquest fet perquè abans d’especular i difondre mentides convé conèixer les coses de prop, no té sentit fer volar coloms i exposar hipòtesis i possibilitats de dubtosa fiabilitat. Quan parlem de persones s’ha d’anar molt en compte perquè avui els ha pogut passar als nostres regidors però potser demà passarà al grup de CIU i tingueu per segur que jo mai m’atreviria a difondre les barbaritats que aquests dies he anat escoltant.
El cap de llista de CIU va presentar candidatura, proposant Quim Nin com alcalde i com a cap de llista del PSC també vaig presentar candidatura perquè hi havia més de sis-centes persones que havien recolzat el nostre projecte i en agraïment a totes elles vam considerar oportú presentar candidatura.
Les coses estaven molt clares, no hi havia lloc a la sorpresa perquè CIU havia guanyat les eleccions i a més gaudia d’un regidor més que el PSC així que tenia la majoria absoluta garantida.
Vam procedir a la votació que donava lloc als següents resultats:
CIU:6 vots
PSC: 5 vots
D’aquesta manera, Quim Nin, es convertia en el nou alcalde d’Albinyana per a la legislatura 2007-2011. Des d’aquest espai voldria felicitar-lo perquè malgrat les rivalitats polítiques les urnes han decidit que ell sigui l'alcalde d'Albinyana, així que tant el grup socialista com la persona que escriu aquestes línies respectarà aquesta decisió legítima i democràtica.
Abans d’acabar voldria comentar-vos ràpidament una polèmica que algú ha volgut crear entorn la dimissió del número 3 de la nostra candidatura. El projecte socialista sempre ha comptat amb el treball, la dedicació i l’esforç de moltes persones, algunes d’elles apareixien en el nostre programa electoral i el seu nom figurava dins els onze primers llocs la nostra candidatura. Altres es trobaven dins els suplents i altres ni tan sols eren coneguts per l’opinió pública però estaven amb nosaltres, recolzant-nos, ajudant-nos en tot el que podien.
Al llarg de la campanya electoral vaig tenir oportunitat d’exposar en reitarades ocasions que el projecte socialista no era personalista, no hem de caure en l’error de centrar tot el treball entorn d’una persona, per mi és tant important el número 1 de la nostra llista, el 4 com l’11.
El número 3 de la nostra candidatura no va acceptar l’acte de regidor per motius personals i ens vam trobar que la següent persona que havia de ser regidor, el número 6 tampoc ho podia ser a causa de tota una sèrie d’esdeveniments sobrevinguts.
A més tampoc entenc que hi hagi qui es posi les mans per la no acceptació de l’acte de regidor perquè voldria recordar que a mitjans de la passada legislatura, la regidora de CIU MArifé Merchán va dimitir per motius personals i no hi va haver cap comunicat públic en el qual es posés en coneixement del veïns i veïnes d’Albinyana d’aquesta dimissió quan ella havia exercit i actuat com a regidora durant un llarg període de temps.
Tan sols volia aclarir aquest fet perquè abans d’especular i difondre mentides convé conèixer les coses de prop, no té sentit fer volar coloms i exposar hipòtesis i possibilitats de dubtosa fiabilitat. Quan parlem de persones s’ha d’anar molt en compte perquè avui els ha pogut passar als nostres regidors però potser demà passarà al grup de CIU i tingueu per segur que jo mai m’atreviria a difondre les barbaritats que aquests dies he anat escoltant.
5 comentarios:
Buena reflexión! Los que siempre se quieren poner medallas tienen que aprender un poco de humildad que no les vendría nada mal.
El PSC tiene que estar justificando cada paso que da y ellos hacen y deshacen como les da la gana.
Luego los primeros en dar lecciones...Nos esperan 4 años con el maestro Nin que después de tantos años sigue sin saber la lección, la estudia el dia antes del examen, suficiente para aprovar el examen de las urnas, luego nos da una patada a todos los que lo votamos.
La que ha aprendido la leccion en esta ocasion, soy yo, que tomo buena nota para corregir el error que cometi el pasado 27 de mayo!
Dissabte 16/06/07.12:00 h.Sala de plens de l'Ajuntament d'Albinyana plena a vessar de votants de CIU.6 regidors convergents.5 regidors socialistes.4 votants del PSC.
On éreu tots els que veu votar el projecte del PSC?Moltes vegades el suport moral és tan necessari com el suport a les urnes, i dissabte passat, va haver-hi 5 regidors que no teníen els seus votants darrera quan els calía. On éreu les més de 600 persones que el dia 27 vau creure en aquesta gent?Tots treballaveu? Tots ereu a la festa del "pa beneït"? On éreu tots els que, escudant-vos en l'anonimat d'aquest blog preteneu passar per socialistes? On éreu tots els que anaveu a aplaudir als mitings?. Per qui treballaràn aquest 5 regidors, per una colla de fantasmes invisibles?, o realment teniu intenció de recolzar-los en les seves iniciatives?.Ja fa gairebé 70 anys que la guerra civil va acabar, i a Albinyana encara hi ha gent que te por de mostrar públicament la seva opció política.L'experiència m'ha demostrat que amb educació i respecte es pot conviure amb persones d'idees molt diferents, parlar de les coses i cadascú seguir fent la seva a la vida. Només els intransigents, els radicals i els hipòcrites us deixaràn de parlar pel sol fet de no pensar com ells, i aquesta mena de gent, val la pena tindre'ls a prop?
Nuria yo soy una votante de Chus y el sabado no fui al ayuntamiento porque si algo nos caracteriza a los socialistas es que no necesitamos enviar una delegacion de personas para mostrar que contamos con grandes apoyos. No nos importa tanto el hecho de aparentar y decir que estaba llena la sala de socialistas sino estar al lado de las personas cuando realmente lo necesitan. Chus y su equipo saben donde encontrarnos cuando nos necesiten pero en actos donde solo se respira gransilocuencia del hoy investido alcalde, modestamente, a mi no me van a encontrar.
Como democrata acepto los resultado y respeto al nuevo alcalde pero tengo el derecho de no asistir a la sesion de constitucion del ayuntamiento y eso no implica que los socialistas abandonemos a nuestros concejales.
Per respecte a la persona a la qual pertany aquest blog, no tinc cap intenció d'entrar en polèmiques.El meu escrit ha estat la reflexió davan uns fets, que per les circumstàncies que concorrien aquell dia, penso que haurien d'haver estat diferents. Segurament molts dels que no van pujar a l'ajuntament teníen els seus bon motius per no fer-ho, i la decisió de no assistir-hi és perfectament legítima, però , arràn dels comentaris i fets, intencionats o no, que van precedir els actes de dissabte, potser calia posar-se en la pell d'aquells 5 regidors i preguntar-se si, en el seu lloc, no haurieu preferit comptar amb la presència d'uns quants dels vostres.
Es el darrer comentari que faré sobre el tema, perque com he indicat no vull entrar en polèmiques en un blog que no em pertany, m´he limitat a posar paraules a un sentiment que més d'un va sentir aquell dia.Amb aquestes reflexións només he volgut despertar les consciéncies de molta gent del municipi que no gosa expressar en public el que pensa, no se si per por o per comoditat.Als qui hagi pogut ofendre, disculpes;als qui hagi fet pensar, coratge.
Va ser una sessió plenària molt freda per la part PSC i el que no m’hauria esperat de veure va ser la molt trista imatge que van donar les tres dones que van acceptar el càrrec de regidores a la oposició que es van passar tot el temps MOSEGANT XICLET per passar l'estona.
En ho referent al públic, mireu, recolzar un projecte sigui de qui sigui, no s’acaba quan termina la campanya, es despengen els cartells i us aneu cap a casa. Si el teu projecte no ha segut el guanyador, has de tenir en compte i sobre tot si tens regidors, que aquestes persones es presentaven també per tu i deixar-les tant desemparades en un moment tant important com la constitució del TEU ajuntament, encara que les hagis votat, sembla que els votants només vulguin que treballin les 5 persones i esperin que ho facin per els sense que aquests moguin un sol dit per elles, més que el gest del vot, que es torna com un grau de confiança massa fràgil.
Ànim Xus!
Publicar un comentario